«Quan tenen raó, cal donar-la. Els fets són els fets». Amb aquestes paraules admetien aquesta setmana des de l’entitat WWF Espanya que els taurins són els responsables de la recuperació contundent del nombre d’exemplars de linx ibèric a Espanya, una espècie que estava en perill d’extinció seriosament fa pocs anys.
«Les corregudes amb linxs ibèrics han aconseguit que, amb prou feines 200 exemplars, n’hem passat a gairebé 1.500. Si no els haguessin torejat, avui dia no existirien», confirma David Hiram, portaveu de WWF. Hiram assegura fins i tot que «si ens passem, compte perquè hi pot arribar a haver una plaga de linxs, i això tampoc interessa».
El destre Josele Rosales «El celíac» explica que torejar un linx, o lincejar, com es coneix a aquesta variant, «requereix habilitats diferents de les del toreig normal». És, diu, «com comparar el tennis amb el pàdel». Josele acostuma a agenollar-se al centre de la plaça, atraient l’atenció del linx ibèric amb un suau moviment dels dits. Quan l’animal se li acosta, deixa que s’estiri a la falda. «Quan ronca i tanca els ulls, llavors li claves l’estocada a la creu, així, netament», relata.
Ara, els ecologistes es pregunten si s’hauria de permetre i encoratjar el toreig d’éssers humans, tenint en compte els perills que enfronta l’espècie.
