El minisatèl·lit Proba-1 de l’ESA es va posar en òrbita avui fa dues dècades. Tot i així, continua sent plenament operatiu, cosa que la converteix en la missió d’observació de la Terra més antiga de l’Agència. Proba-1 té aproximadament la mida d’una nevera d’hotel, però acull dos instruments d’observació de la Terra juntament amb nombroses novetats tecnològiques.
El primer de la família de missions de l’ESA de “Projecte per a l’autonomia a bord”, Proba-1 va començar la vida com a satèl·lit de demostració de tecnologia, convertint-se posteriorment en una missió d’observació de la Terra. El seu principal espectròmetre d’imatge d’alta resolució compacte hiperspectral, CHRIS, s’acompanya de la resolució espacial monocromàtica de 5 m Càmera d’alta resolució.
Supervisat des del centre ESEC-Redu de l’ESA a Bèlgica, el Proba-1, altament automatitzat, va introduir a l’espai diverses tecnologies novedoses, però actuals, que inclouen bateries de ions de liti, panells solars d’arsenur de gal, l’ús de startrackers per al control d’actituds sense giroscopis i Microprocessadors ERC-32 desenvolupats per l’ESA que funcionen amb el seu ordinador de vol.
Després de Proba-1 es va observar el Sol Proba-2 el 2009 i seguiment de la vegetació Proba-V el 2013, amb el satèl·lit doble Proba-3 per demostrar volant la formació de precisió mentre estudiava la corona del Sol prevista per al seu llançament el 2023.
Amb un munt de components i sistemes comercials i de baix cost, Proba-1 s’ha descrit de vegades com “NewSpace abans de NewSpace”. La missió continua oferint imatges a equips científics de tot el món, alhora que proporciona dades valuoses sobre la longevitat dels sistemes i components espacials.
Per obtenir més informació històrica sobre Proba-1, llegiu aquesta celebració al Butlletí de l’ESA.
