- La modificació de la Llei de la Ciència per millorar la carrera científica i afavorir la transferència de coneixement ja ha estat sotmesa a el tràmit de consulta pública prèvia
- El pressupost de l’Ministeri augmenta un 59,4%, fins als 3.232.000 d’euros
- El Consell de Ministres va aprovar al setembre l’Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació 2021-2027
En un any marcat per la pandèmia provocada pel COVID-19, el Ministeri de Ciència i Innovació ha completat molts dels compromisos marcats per aquesta legislatura i ha iniciat els tràmits per complir amb els restants. Per a això, comptarà l’any que ve amb un pressupost històric per a la R + D + I, amb un augment de l’59,4% per al Ministeri, fins als 3.232.000 d’euros.
Al mes de novembre, el Ministeri va publicar la consulta prèvia de la reforma de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació de 2011, que pretén introduir reformes en la carrera científica per dotar els investigadors d’un sistema d’incorporació estable a l’ sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació. A més, s’actualitza la normativa reguladora de la transferència de resultats de l’activitat investigadora, per fomentar la innovació. L’objectiu és resoldre dues de les principals mancances detectades en el sistema, relatives a la carrera científica ia la transferència de coneixement.
Amb el mateix propòsit d’augmentar la capacitat d’Espanya per atreure i retenir talent investigador i tècnic, s’ha aprovat un increment de 91 milions d’euros en les convocatòries de 2020 per a projectes de recerca, per a ajudes postdoctorals ‘Ramón i Cajal’ i ‘Juan de la Cierva ‘i per a la convocatòria de centres d’excel·lència Severo Ochoa i Maria de Maeztu.
Per a la planificació dels propers anys, el Consell de Ministres va aprovar al setembre l’Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació 2021-2027, que es concep com el marc de referència plurianual té com a objectius compartits per la totalitat de les administracions públiques amb competències en matèria de foment de la investigació científica, tècnica i d’innovació. Un dels principals objectius de l’Estratègia és fomentar la inversió privada en R + D per poder duplicar la suma d’inversions pública i privada en R + D + I, fins a arribar el 2027 el 2,12% de l’PIB, des de l’1, 25% actual. Aquest important augment es fa imprescindible després d’una dècada de disminucions pressupostàries i dificultats administratives per a la ciència i la innovació espanyoles. El Govern ja ha donat els primers passos per a això amb el Pla de Xoc per a la Ciència i la Innovació i amb l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat per a 2021. Per la seva banda, el Pla Estatal d’Investigació Científica, Tecnològica i d’Innovació 2021 -2023 s’aprovarà pròximament.
Per assegurar l’augment sostingut de recursos per a l’R + D + I i les millores organitzatives de sistema i de la situació de el personal investigador, el Ministeri ha acordat un Pacte per la Ciència i la Innovació amb més de 40 organitzacions representatives de la ciència, la universitat, l’empresa i els treballadors, que serà presentat a les Corts pròximament.
Organismes de Recerca
Pel que fa als Organismes Públics d’Investigació (OPIs), els PGE 2021 augmenten de manera important els seus recursos, com ara els de el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), un 44%, o els de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), un 63%. A més, els tràmits per a la reorganització dels OPIs estan molt avançats.
A través de la Llei de pressupostos 2021 es reintroduirà la figura jurídica de l’agència estatal per al CSIC i l’Agència Estatal d’Investigació, i el manteniment de les especialitats de règim jurídic de CDTI, amb el que s’aconsegueix una major facilitat en la gestió d’aquestes entitats i s’eliminen les incerteses en el seu règim jurídic.
Ciències de la Salut
El Govern va posar a disposició de la comunitat científica en el mes de març 30 milions d’euros per a investigacions sobre el COVID-19: analitzar i conèixer la biologia de virus; desenvolupar noves opcions terapèutiques i profilàctiques, incloent vacunes; desenvolupar un sistema epidemiològic de vigilància, o analitzar el seu impacte des del punt de vista dels serveis sanitaris. El CDTI, per la seva banda, ha concedit més de 56 milions d’euros per a projectes empresarials innovadors davant el COVID-19.
A més, la investigació en salut s’ha vist fortament reforçada. El Consell de Ministres ha aprovat la convocatòria 2021 de l’Acció Estratègica en Salut (AES), per un import de 134.400.000 d’euros, un 33,2% més que el 2020. Aquesta quantitat, a més, podrà incrementar-se en 55 milions d’euros un cop s’aprovi el pla de recuperació de la Unió Europea. La AES, de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), és la principal eina per al finançament de la recerca biomèdica i sanitària a Espanya, a través de la concessió, cada any, de diferents subvencions per al desenvolupament de projectes de recerca i la contractació d’investigadors.
S’ha aprovat també una convocatòria per al desenvolupament de tres infraestructures de salut (Medicina Predictiva, Ciència de Dades i Medicina Genòmica) dotada amb 25,8 milions d’euros, que comptarà amb 51,5 milions més en 2021. I s’incrementen també els recursos per als Centres Nacionals d’Epidemiologia i de Microbiologia.
innovació
El CDTI compta amb un augment de l’42% en el seu pressupost per a nous programes de coinversió en empreses de base tecnològica o suport a pimes innovadores, i per al reforç dels existents, com el programa ‘Missions’ o el ‘Cervera’, fins a arribar els 1.500 milions d’euros.
S’ha resolt la primera convocatòria del programa de ‘Missions Ciència i Innovació’ per 105 milions d’euros, fet que suposa un pas endavant cap a la promoció de grans projectes amb alt impacte econòmic i social en sectors estratègics.
S’ha reactivat així mateix la línia de Compra Pública d’Innovació amb la signatura de 15 convenis amb comunitats autònomes, entitats locals i empreses públiques, per al desenvolupament de projectes per valor de 145 milions d’euros per al desenvolupament de productes i serveis innovadors per a les Administracions Públiques en àmbits com la salut, la sostenibilitat, o el transport intel·ligent. Així mateix, s’ha posat en marxa l’instrument de Compra Pública Precomercial de CDTI, amb el qual es van a adquirir productes innovadors per al seu ús en el sector públic.
grans Instal·lacions
En els pressupostos de 2021 s’ha reflectit un increment de 190 milions d’euros per a les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS), 29 grans instal·lacions repartides per tot el país.
El Consell de Ministres va aprovar aquest mes el finançament de el Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC -CNS) entre 2020 i 2029. En aquesta dècada, el Ministeri de Ciència i Innovació aportarà un 60% del seu finançament total, fins als 115 milions d’euros. Aquest finançament té com a objectiu finançar l’adquisició i posada en marxa de l’superordinador MareNostrum5 i les seves infraestructures de recerca associades, l’adaptació de centre de procés de dades per al seu ús per supercomputació, l’adquisició i posada en marxa de la subestació elèctrica i totes les despeses de funcionament que aquestes noves infraestructures van a afegir als actuals despeses corrents de l’consorci.
En el pla internacional, el Ministeri de Ciència i Innovació ha mantingut contacte continu amb els responsables de l’Telescopi de Trenta Metres (TMT) i dels països associats, mostrant el seu suport complet a la instal·lació de l’telescopi a Canàries, en el cas que finalment no pugui construir-se a Hawaii. Ja estan aprovats tots els permisos i llicències necessàries per poder començar la construcció immediatament.
A més, s’ha concedit una transferència a l’Institut Astrofísic de Canàries per 8,5 milions d’euros per a la contribució espanyola als primers cinc telescopis de el projecte Cherenkov Telescope Array. S’ha aprovat també el consorci amb la Junta d’Andalusia per a la construcció de l’IFMIF-DONES a Granada, una gran infraestructura internacional dins el projecte ITER de fusió nuclear. I està prevista la creació d’el consorci Centre d’Anàlisi Genòmica.
D’altra banda, s’ha articulat la possibilitat de concessió directa de subvencions per part dels agents públics de finançament, per a la realització de projectes de R + D + I que siguin conseqüència de convocatòries públiques efectuades per estructures creades per diversos Estats membres en execució dels programes marc plurianuals de la UE, així com de les convocatòries públiques de recerca i innovació competitives, avaluades segons estàndards internacionals d’avaluació per parells i gestionades per les estructures creades en base a tractats o acords internacionals subscrits per Espanya.
igualtat
S’ha aprovat el Reial Decret pel qual es regula l’Observatori «Dones, Ciència i Innovació». El nou Observatori ha aprovat el seu programa de treball per als propers dos anys, que inclou cinc línies de treball amb objectius específics relacionats, entre d’altres, amb l’estabilitat i desenvolupament de carrera, la visibilitat de científiques i innovadores, el foment de vocacions científiques o l’impuls de canvis estructurals per acabar amb les bretxes de gènere que persisteixen en la R + d + i, així com una estructura de grups de treball per a l’anàlisi i proposta de noves mesures.
En l’avantprojecte de modificació de la Llei 14/2011, d’1 de juny, es reforcen mesures com la formació en biaixos de gènere, i s’inclou, com a part de l’contracte d’incorporació estable, la possibilitat d’interrupció de l’còmput de l’termini de la avaluació de la treballadora en cas de risc durant l’embaràs, naixement, adopció, guarda amb fins d’adopció, acolliment i risc durant la lactància
Des de la Unitat de Dones i Ciència s’han impulsat diferents iniciatives, com l’anàlisi de l’impacte de gènere de l’confinament al personal investigador, el desenvolupament d’un sistema d’indicadors d’igualtat en R + D + I, un estudi sobre la situació de les joves investigadores a Espanya i avenços per a una proposta d’un distintiu d’igualtat de gènere en R + d + i que es presentarà a l’Observatori Dones, Ciència i Innovació. A més, s’ha publicat el primer informe sobre la presència de dones en innovació.
