Aquesta investigació pretén dibuixar quin és el lloc de les dones a l’ensenyament de la història a Itàlia i en la formació del professorat. La desigualtat que encara hi ha entre homes i dones al país, la feminització de la professió docent i algunes polèmiques sexistes i homòfobes sobre la proposta d’introducció del gènere a l’escola (llei 107/2015) van ser el punt de partida de la recerca.
Ens vam fer unes preguntes inicials: les lleis educatives italianes han parlat mai de la inclusió de les dones o de la perspectiva de gènere? Els manuals d’història, les revistes de didàctica de la història, d’història i feministes tracten temes d’història de les dones, del seu ensenyament i de la formació del professorat? El professorat què pensa i com ensenya història i ciències socials? Té en compte la història de les dones o la perspectiva de gènere?
Des de la interpretació sociocrítica, es va construir el marc de lectura del fenomen des de la perspectiva feminista interseccional, la teoria de l’opressió i de la injustícia epistèmica i epistemològica. En un segon moment, es va fer una revisió bibliogràfica sobre les temàtiques de la recerca, amb especial atenció a la inclusió de les dones a la història i la formació del professorat.
Metodològicament, es va optar per l’estudi de cas múltiple amb una visió sistèmica de tots els elements que conformen el sistema ensenyament, és a dir la part legislativa, manuals i materials de suport didàctic i programes de formació del professorat.
Els resultats obtinguts es van interpretar amb el marc teòric i conceptual construït especialment, i així verificar les hipòtesis plantejades.
En síntesi, (1) les lleis italianes duren molt poc temps a causa del canvis de governs i cap govern aplica la llei educativa del govern anterior sense retocar-la. Només la llei 107/2015 parla de gènere a l’aula i en la formació del professorat en forma més estructurada. Després hi ha la llei Fioroni que esmenta el gènere com a element a incloure en la interpretació de la complexitat històrica, i la llei Carrozza que cita la perspectiva de gènere com a necessitat per combatre la violència de gènere. Els manuals es caracteritzen per una narració tradicional i poca és la presència de dones, sempre blanques, filla o muller o mare d’algun home de prestigi. Les revistes de didàctica de la història són les que més tracten les temàtiques de gènere, quasi bé gens les d’història. El tema de l’ensenyament no és present a la revistes feministes analitzades, i a les revistes d’història és tracta més aviat la història de l’ensenyament o de les lleis educatives, més que no pas la didàctica.
(2)Una de les associacions-mostra tracta en profunditat el tema del gènere, organitza simposis i imparteix cursos de formació didàctica. El professorat d’aquesta associació que ha participat a la investigació ha demostrat de tenir coneixement i recursos didàctics adients per tractar el tema de gènere a classe. Algunes han parlat del tema puntualment i entre les i els associats hi ha diferents sensibilitat i recursos mentre que d’altres no n’han parlat, i les i els associats consideren la història de les dones com a una història a part.
(3) El professorat indica que, potser, la manera d’ensenyar és a causa de la reproducció de desigualtats entre noies i nois, però no tothom relaciona aquest problema amb la falta de models femenins a la història. (4) Una de les causes detectada és l’absència de formació inicial de postgrau del professorat, que podria fornir instruments, recursos didàctics i indicar bones pràctiques per treballar la inclusió de les dones a la història ensenyada.
Aquesta investigació pretén dibuixar quin és el lloc de les dones en l’ensenyament de la història a Itàlia i en la formació de professorat. La desigualtat que encara existeix entre homes i dones al país, la feminització de la professió docent i algunes polèmiques sexistes i homòfobes sobre la proposta d’introducció de l’gènere a l’escola (llei 107/2015) van ser el punt de partida de la investigació. Ens vam fer unes preguntes inicials: ¿les lleis educatives italianes parlen de la inclusió de les dones o de la perspectiva de gènere? ¿Els manuals d’història, les revistes de didàctica de la història, d’història i feministes tracten temes d’història, del seu ensenyament i de la formació de professorat? El professorat, què pensa i com ensenya història i ciències socials? Té en compte la història de les dones o la perspectiva de gènere? Des de la lectura sociocrítica, es va construir el marc de lectura de l’fenomen des de la perspectiva feminista interseccional, la teoria de l’opressió i de la injustícia epistèmica i epistemològica. En un segon moment, es va fer una revisió bibliogràfica sobre les temàtiques de la investigació, amb especial atenció a la inclusió de les dones en la història i la formació de professorat. Metodològicament, es va optar per l’estudi de cas múltiple amb una visió sistèmica de tots els elements que conformen el sistema d’ensenyament, és a dir, la part legislativa, manuals i materials de suport didàctic i formació de professorat. Els resultats obtinguts es van interpretar amb el marc teòric i conceptual construït especialment, mitjançant el qual es van poder contrastar i interpretar les hipòtesis plantejades. Bàsicament, (1) les lleis italianes duren molt poc temps a causa de canvis de governs, i cap govern aplica la llei educativa de govern anterior sense retocar. Només la llei 107/2015 parla de gènere a l’aula i en la formació de professorat d’una manera més estructurada. Després hi ha la llei Fioroni que esmenta el gènere com a element a incloure en la interpretació de la complexitat històrica, i la llei Carrozza que cita la perspectiva de gènere com a necessitat per a combatre la violència de gènere. Els manuals es caracteritzen per una narració tradicional i poca és la presència de dones, blanques i files (no sé què vols dir amb AIXÒ de files) o dona o mare d’algun home de prestigi. Les revistes de didàctica de la història són les que més tracten les temàtiques de gènere, gairebé gens la d’història. El tema de l’ensenyament no està present en les revistes feministes analitzades, i en les revistes d’història es tracta més aviat la història de l’ensenyament o de les lleis educatives, més que la didàctica. (2) Una de les associacions-mostra tracta en profunditat el tema de gènere, organitza simposis i imparteix cursos de formació didàctica sobre gènere. El professorat d’aquesta associació demostra tenir coneixement i recursos didàctics adequats per tractar el tema a classe. Algunes altres associacions han parlat del tema puntualment i hi ha diferents sensibilitats i recursos entre les persones que en formen part. Altres associacions consideren la història de les dones com una història a part. (3) El professorat indica que potser la manera d’ensenyar és la causa de reproducció de desigualtats entre noies i nois però no tothom és capaç de relacionar aquest problema amb la manca de models femenins en la història. (4) Una de les causes que hem detectat és l’absència de formació inicial postgrau de professorat, que podria proporcionar instruments, recursos didàctics i indicar bones pràctiques per a treballar la inclusió de les dones en la història ensenyada.
Aquesta investigació té com a objectiu dibuixar el lloc de les dones en l’ensenyament de la història a Itàlia i en la formació del professorat. La desigualtat que encara existeix entre homes i dones al país, la feminització de la professió docent i algunes controvèrsies masclistes i homòfobes sobre la proposta d’introducció del gènere a les escoles (Llei 107/2015) van ser el punt de partida de la investigació. Ens vam fer algunes preguntes inicials: les lleis educatives italianes han parlat mai sobre la inclusió de les dones o la perspectiva de gènere? Els llibres de text d’història, les revistes d’ensenyament d’història i les revistes feministes tracten la història, l’ensenyament i la formació del professorat? Què pensen els professors i com ensenyen història i ciències socials? Consideren la història de la dona o el punt de vista de gènere? Des de la perspectiva sociocrítica, el marc de lectura del fenomen es va construir des del punt de vista feminista interseccional, la teoria de l’opressió i la injustícia epistèmica i epistemològica. Com a segon pas, es va fer una revisió bibliogràfica sobre els temes de la investigació, amb especial atenció a la inclusió de les dones en la història i la formació dels docents. Metodològicament, vam optar per l’estudi de casos múltiples amb una visió sistèmica de tots els elements que conformen el sistema educatiu, és a dir, part legislativa, manuals i materials per al suport a la docència i la formació del professorat. Els resultats obtinguts es van interpretar amb el marc teòric i conceptual especialment construït, a través del qual es podien contrastar i interpretar les hipòtesis plantejades. Bàsicament, (1) les lleis italianes duren molt poc a causa dels canvis de governs, i cap govern aplica la llei d’educació del govern anterior sense modificar-la. Només la Llei 107/2015 parla de gènere d’una manera més estructurada, tant per a la formació a l’aula com per al professorat. A continuació, hi ha la llei Fioroni que esmenta el gènere com un element a incloure en la interpretació de la complexitat històrica i la llei Carrozza que cita la perspectiva de gènere com una necessitat per combatre la violència de gènere. Els llibres de text es caracteritzen per una narració tradicional i una presència escassa de dones, blanques i riques o la dona o la mare d’un home de prestigi. Les revistes d’ensenyament d’història són les que tracten més temes de gènere, gairebé cap d’història. El tema de l’educació no és present a les revistes feministes analitzades i les revistes d’història es preocupen més per la història de l’educació o les lleis de l’educació que per la didàctica. (2) Una de les associacions de mostra tracta a fons el tema del gènere, organitza simposis i cursos de formació didàctica. Els professors d’aquesta associació que han participat en la investigació han demostrat tenir un coneixement i recursos didàctics adequats per tractar el tema del gènere a l’aula. Algunes altres associacions han parlat sobre el tema ocasionalment, i hi ha diferents nivells de sensibilitat i recursos entre els associats. Algunes altres associacions no parlen de gènere i de dones a la història, i els seus associats consideren la història de les dones com una història independent. (3) Els professors indiquen que la manera d’ensenyar pot ser la font de la reproducció de les desigualtats entre noies i nois, però no tothom és capaç de relacionar aquest problema amb la manca de models femenins a la història. (4) Una de les causes que hem detectat és la manca de formació inicial de postgrau del professorat, que podria proporcionar eines, recursos didàctics i indicar bones pràctiques per treballar la inclusió de les dones en la història ensenyada.
