Edat de formació

Edat de formació

En aquest apartat es descriuen les diverses mineralitzacions d’Andorra ordenades segons la seva edat, en els diferents períodes geològics del Paleozoic representats a Andorra (Cambroordovicià, Silurià, Devonià, Carbonífer), així com del Quaternari.

La majoria de les mineralitzacions es troben en roques del Cambroordovicià i del Silurià, i només una petita part es troben en roques del Devonià. Les mineralitzacions relacionades amb els materials del Carbonífer, essencialment amb granodiorites i granits, són pràcticament inexistents.

La direcció predominant de les mineralitzacions filonianes és WNW-ESE, i coincideix bastant amb la direcció dels principals accidents tectònics, és a dir NW-SE i WNW-ESE. La influència d’aquestes estructures tectòniques sobre la resta de les mineralitzacions és pràcticament nul·la.

• Cambroordovicià

  Els materials del Cambroordivicià són molt abundants al Principat i es localitzen en tres grans sectors. D’una banda els trobem al SE de Sant Julià de Lòria, entre aquesta població i la frontera, on són eminentment de tipus quarsític i gresós. D’altra banda, també afloren en una franja de direcció est-oest, limitada al nord per la línia Pal – Meritxell i al sud per la línia Sispony – Encamp. Per últim, l’aflorament més extens de roques del Cambroordovicià el trobem ocupant gran part del sector nord del Principat. Els materials del Cambroordivicià en aquest últim aflorament es caracteritzen per la seva variabilitat litològica, amb presència de quarsites, esquists, fil·lites i gresopelites. Entre tots aquests, cal destacar un nivell d’esquists ferruginosos que es troba al nord de Ransol i al NW d’Arinsal; aquest nivell inclou concentracions piritoses que han produït mineralitzacions ferruginoses d’òxids i de sulfats per alteració, en general poc importants. Al marge de les anteriors, cal assenyalar que en els materials del Cambroordovicià es troben les importants mineralitzacions del Clot dels Meners (Ransol, el Serrat), que consisteixen en filons encaixonats entre els materials metamòrfics. També hi ha diverses mineralitzacions produïdes per l’alteració (per oxidació) de les pirites incloses entre els esquists. Així doncs, en relació amb els materials del Cambroordovicià, s’han pogut identificar les mineralitzacions d’oxidació de pirites primàries incloses a les pissarres i als esquists paleozoics i les mineralitzacions relacionades amb fractures, d’aspecte filonià.

  

  Vista des del Pic de la Serrera a la Collada de Meners i el Mener Nou, caracteritzat per les roques del Cambroordovicià. Mineralització de Mener Nou.

• Silurià

  Els materials del Silurià, menys abundants que els cambroordovicians, apareixen formant estretes franges entre els afloraments del Cambroordovicià i del Devonià. Es localitzen entre Sant Julià de Lòria i el Port Negre, entre Santa Coloma i Civís (Alt Urgell), entre Pal i el Port Cabús, pels voltants d’Encamp i sobretot entre El Serrat i Llorts. Generalment es tracta de pissarres ampelítiques negres i calcàries, en les que cal assenyalar la presència d’importants nivells de pissarres ferruginoses molt riques en pirites, que en travessar les aigües s’oxiden, i donen lloc a oxidacions molt vistoses de sulfats i òxids. Cal dir que aquestes són les mineralitzacions més abundants de les valls andorranes, tot i que tenen una escassa importància. Al marge d’aquestes, cal dir que no existeixen altres mineralitzacions que es puguin destacar en relació amb els materials del Silurià. És a dir, en el Silurià s’han trobat solament mineralitzacions d’oxidació de pirites primàries incloses a les pissarres i a les calcàries paleozoiques.

  

  Aflorament de la mineralització descrita a Llumeneres, formada per alteració per oxidació de les pirites, en òxids i sulfurs.

• Devonià

  El Devonià, per la seva banda apareix en diversos afloraments repartits per tot el Principat, essent la majoria de les vegades discontinus. Malgrat aquesta diversitat cal considerar tres sectors ben clars. D’una banda, trobem els afloraments situats al sector SW, al sud de Santa Coloma i de Civís (Alt Urgell), on s’alternen amb els materials del Silurià. Un segon sector és el que s’estén, molt discontínuament, entre Encamp, Escaldes-Engordany i Os de Civís (Alt Urgell). Finalment, l’aflorament més extens és el que es troba situat als sectors nord i centre del Principat entre Canillo, Arinsal i Pal. Els materials del Devonià estan formats principalment per calcàries amb nivells de pissarres i gresos. Pel que fa a la presència de mineralitzacions, cal dir que els materials devonians del Principat són molt estèrils; només es pot fer esment d’algunes mineralitzacions relacionades amb l’alteració de les pirites incloses entre els nivells gresosos; així com la única mineralització que s’ha trobat lligada a processos de skarn, situada al contacte entre les calcàries del Devonià i les granodiorites. També s’ha trobat un indici de cristal·litzacions de calcita entre els materials carbonatats del Devonià. Així doncs, les mineralitzacions del Devonià corresponen a l’oxidació de pirites primàries incloses a les pissarres i als gresos paleozoics, les associades a skarn i les cristal·litzacions de calcita en esquerdes.

  

  Vista general de l’aflorament de la carretera de Bixessarri a Os de Civís. La mineralització és formada a partir de l’alteració de les pirites de les pissarres grises de la Formació Civís, del Devonià inferior-mitjà.

• Roques Ígnies

  Al sud del Principat es troben importants afloraments de granodiorites i de granits, que es van emplaçar durant el Carbonífer i es localitzen al nord i NW de Santa Coloma (oest d’Andorra la Vella i especialment a tota la zona SE i est, des de les Escaldes fins a la frontera amb l’Alt Urgell i amb l’alta Cerdanya). No s’ha trobat cap mineralització relacionada amb aquests materials. En algun sector apareixen també pegmatites, en les que s’hi ha fet esment d’un indici de mineralització associada.

  Per altra banda, al sector NE, existeixen afloraments de gneis amb moscovita i biotita d’edat herciniana, que tenen com a protòlit una roca plutònica de composició granítica a granodiorítica, i que tot i que ocupen una petita extensió dins del Principat, tenen una gran extensió a l’Arieja. Dins d’aquests materials no s’hi ha reconegut cap mineralització.

  

  Vista dels Estanys de Juclar amb el Pic d’Escobes a la dreta. La mineralització es troba en el si d’unes pegmatites i granits de dues miques del Westfalià (Carbonífer), en contacte intrusiu amb un gneis ocel·lar.

• Quaternari

  Pel que fa a la presència de materials detrítics del Quaternari, aquests es relacionen amb sediments de vessant, amb sediments fluvials o amb dipòsits d’origen glacial. En relació amb aquests materials detrítics s’han reconegut algunes mineralitzacions de cimentació dels clastes glacials. La cimentació es relaciona amb els òxids de ferro procedents i transportats de l’alteració de pirites primàries, normalment pertanyents al Silurià. Així, en relació a aquests materials detrítics, s’han trobat diverses mineralitzacions ferruginoses de cimentació quaternària.

  

  Vista de la Collada del Prat Primer des del Camp de Claror. En aquest indret la mineralització és causada per la cimentació dels materials col·luvials quaternaris que provenen de les pissarres silurianes de l’entorn.