L’equip va descobrir que la supernova es topava amb material prèviament desprès per una o les dues estrelles del sistema binari abans que explotés el nan blanc. La supernova va enviar una ona de xoc a aquest gas preexistent. Com que l’equip va monitorar la supernova durant més de mil dies, va poder detectar que la seva llum va començar a atenuar-se precipitadament a les longituds d’ona òptiques que els nostres ulls poden veure i que després va començar a brillar més a l’infraroig. Aquest és un senyal revelador que s’estava creant pols al gas circumestel·lar en refredar-se, després de l’onada de xoc de la supernova que el va travessar.
«Com que el gas i la pols emeten llum infraroja, les observacions en aquestes longituds d’ona són fonamentals per a aquest tipus d’estudis»afirma Tomás E. Müller Bravo. «Tanmateix, malgrat el seguiment en infraroig d’altres supernoves termonuclears, la detecció de la formació de pols en aquests fenòmens va continuar sent difícil. Per això ens va sorprendre aquest descobriment»afegeix.
«Els orígens de la pols còsmica han estat durant molt de temps un misteri. Aquesta recerca marca la primera detecció d’un procés ràpid i significatiu de formació de pols a la supernova termonuclear que interactua amb el gas circumestel·lar»va comentar Lingzhi Wangprimer autor d’aquest estudi.
L’estudi va estimar que aquest esdeveniment de supernova deu haver creat una gran quantitat de polsmés de l’1% de la massa del Sol. A mesura que la supernova es refreda, la quantitat de pols creada hauria d’augmentar, potser, unes deu vegades. Si bé aquestes fàbriques de pols no són tan nombroses ni tan eficients com les supernoves de col·lapse del nucli, hi pot haver suficients supernoves termonuclears interactuant amb el seu entorn per ser una font significativa o fins i tot dominant de pols a les galàxies el·líptiques.
Nota de premsa feta en col·laboració amb l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC).
