Laura Paracolls rep el Premi Bon Preu
REDACCIÓ/ Laura Paracolls alumna de 2n de batxillerat del curs 2019-20 ha rebut el premi Bon Preu de la Universitat de Vic pel seu treball de recerca sobre la ramaderia extensiva al Lluçanès. En aquest treball, Paracolls fa un estudi sobre l’estat, evolució i viabilitat la ramaderia del oví, fent esment a la transhumància i la importància d’aquesta activitat en la configuració del Lluçanès i acaba fent una reivindicació de la feina de pastor.
Per què vas triar aquest tema ?
En un principi tenia molts dubtes sobre quin seria el tema del meu treball de recerca, però després de donar-hi voltes, vaig pensar amb les coses més properes a mi i les que hi tenia més interès. Així doncs, tenint en compte que a casa tenim un ramat propi d’uns cinquanta caps d’oví, vaig decidir que el meu treball havia d’anar relacionat sobre aquest tema, ja que considero que és una activitat molt important per a qualsevol territori, interessant per descobrir-la i donar-la a conèixer.
Com vas desenvolupar-lo? Explica’ns una mica com el vas plantejar.
Tot s’ha de dir, i és que plantejar un treball d’aquestes dimensions no és gens fàcil, així que m’agradaria fer una pausa i donar-li les gràcies a la meva tutora, Marta Vilardell, per l’assessorament que em va donar en aquest punt del treball. Primerament, per introduir el tema i contextualitzar el treball, vaig pensar en fer una breu radiografia del model agrari del Lluçanès, des de com es trobava el sector ramader fa uns anys fins com havia anat evolucionant fins a l’actualitat, incloent-hi els costos que això havia comportat. Partint de que volia que el treball estigués enfocat principalment a la ramaderia extensiva ovina, vaig desenvolupar un punt on explicava com era la cria d’un xai juntament amb una comparació dels costos econòmics i els ingressos que es podien extreure d’aquest, per tal de descobrir-ne la seva viabilitat econòmica. A continuació, vaig voler exposar el tema de la transhumància en el règim de cria extensiu, ja que és una activitat molt important en aquest tipus de cria i imprescindible per qualsevol territori. Un punt que no el volia deixar apartat, va ser l’últim, en el qual vaig fer una petita reivindicació a la feina de pastor, ja que gràcies a ells/elles aquesta activitat ramadera avui en dia encara segueix essent present al nostre territori malgrat cada vegada es vagi perdent.
Què t’ha aportat aquest treball?
El treball m’ha portat a conèixer amb més profunditat un món que, encara que hi tingués experiència i em dediqués al sector, en desconeixia algunes parts importants. A més el projecte m’ha acompanyat a viure experiències que probablement mai hauria viscut com per exemple, la vivència d’una jornada transhumant. Mai m’hauria imaginat que un treball em portaria a reflexionar tant sobre la feina que fa realment un pastor/a sobre el seu remat i sobretot, l’estima que es té sobre el propi bestiar.
La Universitat de Vic t’ha atorgat un premi, en què consisteix aquest reconeixement?
Efectivament, el treball m’ha permès guanyar el premi Bon Preu de la Universitat de Vic, el qual ha fet un reconeixement monetari als millors treballs en l’àmbit de les ciències socials i humanitats. La veritat és que estic molt orgullosa i satisfeta per la feina realitzada.
Quin consell els donaries a l’alumnat de 1r i 2n de Batxillerat que enguany han de fer el seu TR?
Penso que una de les parts més complicades per la majoria de nosaltres és escollir el tema del treball. En el meu cas, quan començava a pensar sobre quin tema volia desenvolupar, pensava amb idees que cridessin l’atenció, amb els més originals o diferents, però al veure que per molt originals que fossin no eren les que personalment m’interessaven, vaig fixar-me amb les coses petites, amb allò que tenia més a l’abast i el que m’agradava de veritat. Fins el dia que, tot observant el ramat de casa vaig veure allò que m’agradava realment. Així doncs, el consell més gran que els puc donar és que seleccionin un tema que els motivi, que els agradi i el sentin de veritat. A més, els animo a treballar-lo amb esforç i constància, ja que després de tot, tindran la seva recompensa.
