Conducció constant cap al llançament d’ExoMars

El rover Rosalind Franklin de l’ESA comença l’any amb mesos d’èxit de manteniment i proves funcionals al darrere. Tots els seus instruments es posen en marxa, amb una mica d’afinació per completar aquest mes.

“El rover està llest, i juntament amb el recent èxit de la prova de caiguda dels paracaigudes, estem segurs d’arribar a temps per a la data de llançament de setembre”, diu Pietro Baglioni, líder de l’equip de rover ExoMars de l’ESA.

Només una vegada cada dos anys i durant uns deu dies, la mecànica celeste permetria que la nau espacial arribés a Mart des de la Terra en el menor temps possible: uns nou mesos.

La Rosalind es troba ara en una habitació ultra neta a les instal·lacions de Thales Alenia Space a Torí, Itàlia, al costat del seu company de viatge, la plataforma d’aterratge Kazachok. Després d’una revisió final a l’abril, tots els components de la nau espacial (rover, mòdul de descens, plataforma d’aterratge i transportista) es traslladaran al lloc de llançament de Baikonur, Kazakhstan, per preparar-se per a l’enlairament.

“Poc abans d’aquest últim viatge a la Terra, penjarem la versió final del programari que permetrà al rover explorar Mart de manera autònoma”, explica Pietro.

Primers moviments marcians

Després del descens de nervis a la superfície de Mart, un moment molt esperat de la missió ExoMars serà quan Rosalind abandoni la plataforma d’aterratge i condueixi cap al sòl marcià per primera vegada. La sortida de Kazachok és un moviment acuradament coreografiat que els enginyers estan assajant a la Terra.

El bessó del rover Rosalind Franklin de l’ESA ha abandonat amb èxit la plataforma durant les darreres proves en un simulador de terreny de Mart a les instal·lacions d’ALTEC a Torí.

Mentre que la conducció durant aquests exercicis dura uns 15 minuts, tot el procés durarà uns quants dies marcians. Després de l’aterratge, el rover estarà ocupat durant més d’una setmana desplegant les seves rodes i desplegant el pal, entre altres controls.

“La sortida és una operació llarga i crucial. Hem de ser suaus i executar-lo a càmera molt lenta per a més seguretat”, explica Andrea Merlo, cap de robòtica d’ExoMars de Thales Alenia Space.

La plataforma d’aterratge té dues rampes de sortida: una al davant i una altra al darrere. Rosalind està dissenyada per negociar pendents pronunciades a les rampes, però depèn del control terrestre a la Terra decidir quina és la manera més segura de conduir.

“Una vegada que les sis rodes toquin la superfície marciana, serà l’inici de la història d’aquest rover a Mart. Ens sentim preparats i esperem amb moltes ganes la missió real”, diu l’Andrea.

Amalia i Rosalind

El rover bessó ExoMars, fins ara conegut com a Ground Test Model, té un nou nom: Amalia. Aquest model de prova pren el seu nom del Professor Amalia Ercoli Finzi, un reconegut astrofísic amb una àmplia experiència en la dinàmica de vols espacials.

Amalia va ser la primera dona a graduar-se en enginyeria aeronàutica a Itàlia i, a més de ser assessora científica de l’ESA i la NASA, va dissenyar el trepan l’aterratge de Rosetta Philae i va impulsar fortament el desenvolupament del trepant ExoMars ja fa 20 anys.

“Estic afalagat i honrat que aquest element essencial de la missió ExoMars porti el meu nom. Mart ens espera”, va dir Amalia després de rebre la notícia.

Els enginyers estan utilitzant el rover Amalia per recrear diferents escenaris i ajudar-los a prendre decisions que mantindran a Rosalind segura en el desafiant entorn de Mart. El model és totalment representatiu del que el rover podrà fer al Planeta Vermell.

“La diversió ha començat. Utilitzarem Amalia per fer operacions arriscades, des de conduir pels vessants marcians buscant el millor camí per a les operacions científiques fins a perforar i analitzar roques”, explica l’Andrea.

Amalia s’ha demostrat fins ara mostres de sòl de perforació fins a 1,7 metres i operar tots els instruments mentre envia dades científiques al Centre de control d’operacions de Rover (ROCC), el centre operatiu que orquestrarà la itinerància del rover de construcció europea a Mart.

Es pren

L’esforç per arribar a temps a la línia de sortida ha estat extraordinari, amb torns dobles i sense temps per a pauses el 2021 enmig de les interrupcions de la pandèmia de COVID-19.

“La cooperació entre la indústria europea i russa, la coordinació entre les agències espacials i el treball dels equips tècnics han estat notables”, elogia Pietro.

Els equips han resolt problemes crítics treballant en paral·lel, com el sistema de paracaigudes i l’electrònica del mòdul de descens, amb un marge suficient per a un llançament el setembre de 2022. Els preparatius per al llançament han començat a Baikonur i hi ha un equip de suport dedicat al centre d’ESOC a Darmstadt, Alemanya.

L’ESA-Roscosmos Trace Gas Orbiter està esperant l’arribada d’ExoMars al planeta vermell. A més de la seva pròpia missió científica, l’orbitador transmet dades de La perseverança de la NASA rover. També a la superfície marciana des del 2021 hi ha el rover Zhurong de la Xina.

“No passa molt perquè el rover europeu finalment pugui unir-se als altres pilots marcians el 2023 amb un laboratori científic de primer nivell a bord”, diu Pietro.

El programa ExoMars és un esforç conjunt entre l’ESA i Roscosmos. A Europa, l’espai Thales Alenia és el principal industrial, Leonardo proporciona el trepant, OHB els complexos mecanismes de laboratori i nou equips d’instruments diferents dels Estats membres de l’ESA, NASA/JPL i IKI/Roscosmos proporcionen la càrrega útil. Astrium Ltd. (ASU) és responsable del vehicle mòbil. El programa també inclou el Trace Gas Orbiter, que orbita Mart des del 2016.

Per a més informació, poseu-vos en contacte amb:
Relacions amb els mitjans de l’ESA
media@esa.int