Estiu 1993, és un film que m’ha agradat molt,un film sensible i emotiu,que parla del proces de dol que passa la Frida després de que la seva mare moris del VIH i fos adoptada pel seu tiet. La pelicula,amb poc diàleg aconsegueix transmetre tot el que sent la Frida durant les seves etapes de dol i la falta de les dues figures paternes,pero s’ha de destacar la materna,ja que en el film la Frida ens ho fa entendre en l’escena quan es maquilla,es vesteix i es comporta com si fos la seva mare. A mesura que avança la pelicula la Frida consegueix respostes a preguntes que tenia guardades i adaptar-se i integrar-se en la família del seu tiet. Per últim,el final,sense fer “spoilers”,es un final molt commovedor i bonic.
Adrià Martínez
Hem començat a visionar alguns films de l’espai Cinema en curs de la plataforma Filmin. Estiu 1993 de Carla Simón és el primer film que hem compartit. A partir d’algunes propostes us volem compartir les nostres reflexions i iniciar aquests comentaris del film que ens ha gradat molt i recomanem amb entusiasme.
En relació a les situacions, moments, escenes que ens han impressionat i la maneras com ho mostra o expressa el cineasta hem triat:
• Quan Frida marxa del poble on estan fent la revetlla, i es veu des de la furgoneta el que ella deixa enrere i la cineasta utilitza el retrat per fer un pla de la cara d’ella dins de la furgoneta de camí amb la seva nina.
• Un retrat d’ofici, tallant carn i la sensació que sent la Frida en sentir la gent de la carnisseria parlar de la mort de la seva mare, la cineasta va voler fer retrats de la carnissera i de la Frida mentre la veu s’escoltava de fons.
• En el moment que es troben dins el cotxe Frida i la dona d’Esteve, Frida mostra un sentiment de rebuig davant d’ella intentant ocultar el que realment li passa i el que realment sent, la cineasta vol demostrar-nos indirectament el que ella pot estar passant i és la primera mostra de contacte que tenim del dol que sent ella.
• Quan Frida fa de mare, mostra una actitud que potser és la que mostrava la seva mare i juga amb total seriositat.
• La Frida és fa mal i la mare d’una nena es posa a cridar per la sang de la Frida com si fos un monstre
• La Frida és mostra feliç amb la seva família a la taula, però veiem un problema familiar molt gran i mantenen a la Frida al marge.
• En el moment que Frida vol marxar amb els avis i l’Esteve no la deixa marxar, per a mi aquell moment és una de les escenes que més m’ha captivat.
• La Frida esclatà a plorar el primer dia d’escola, un dia tan assenyalat per ella que mostra la falta de les seves dues figures paternes i sobretot la materna
• Expliquem quins espais ens han cridat l’atenció.
• On se situen al primer esmorzar que la cineasta ens mostra, ens situa a un lloc rural que fa de referència del lloc on estan amb un tronc que fa de referència i un arbre darrere que s’utilitza i funciona molt bé per l’enquadrament.
• La verge que Frida va a saludar que té com a referent per poder comunicar-se amb la seva mare.
• Els arbres de diferents colors i tons de verds diferents, els arbres surten a moltes escenes.
• Els racons que té la casa rural, mostren un lloc de calma i a la vegada un lloc per pensar.
En relació a les emocions dels protagonistes hem escrit:
La protagonista es mostra una nena curiosa pel món que la rodeja, veiem escenes de gelosia o d’enyorança de l’efecte paternal en molts moments que l’Anna juga amb ell, també té moments en el que està completament fora del dol que sent per gaudir i jugar, ella intenta reaccionar en molts moments per cridar l’atenció, però a vegades no la sent. La mare de l’Anna a vegades té actituds estranyes cap a la Frida, però la Frida l’estima i es preocupa com podem veure quan li posa el dit al nas en veure si respira, aquí es mostra que ella ha patit un trauma que no vol que es torni a repetir. La religiositat per ella acaba tenint un paper important gràcies als valors que la seva àvia li ha ensenyat, és una nena riallera, feliç però amb una tristor i en molts moments se sent incompresa. En algun moment del film ella diu que se sent la seva criada estranya el seu passat en molts moments.
L’Esteve i la seva dona acaben fent el paper de pares per la Frida, mostren molt amor cap a la Frida però a vegades inconscientment fan diferències entre l’Anna i ella. Els avis es mostren totalment diferents de com són els “nous pares de la Frida” mostren una desconfiança cap a ells que en molts moments del Film la cineasta volia demostrar incomoditat per alguns personatges com per exemple l’escena dinant de la primera visita que fan.
Carla Beltran i Roger Sánchez
