Com reclamar l’accés a internet com un dret fonamental


Ha de ser internet un dret fonamental per tal de reduir la bretxa digital? I, en aquest cas, com ho podem aconseguir?

La informació de m4Social ‘Internet, dret fonamental. Propostes per a reduir la bretxa digital i social’, que es presentarà al m4Social Day, elaborat per La Taula del Tercer Sector, Femprocommons jo Observatoris DESC, analitza el marc legal actual a nivell internacional, europeu, espanyol i català, i proposa iniciatives per reclamar l’accés a internet com a dret fonamental.

Drets creuats

El text parteix de l’efecte que té l’accés a internet en els drets recollits per la llei com el dret a l’educació, el dret a la llibertat d’expressió, A la llibertat de reunió, associació i sindicació, el dret a la participació en el afers públics, així com el dret al treball i a la bona administració.

Postures i contingut

Després d’analitzar les referències directes i indirectes als drets digitals que han fet els diferents organismes de l’ONU, la Unió Europea, el Consell d’Europa, la Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia, l’informe aborda quines postures hi ha al respecte i quin hauria de ser el contingut d’aquest dret.

A partir de la investigació i de les entrevistes a entitats socials, juristes i activistes, han diferenciat tres postures: internet no hauria de ser un dret sinó un mitjà electrònic i un espai, internet hauria de ser un dret instrumental, és a dir, un dret que permeti la consecució d’altres drets com el de l’educació, o internet hauria de ser un dret fonamental.

El contingut abasta el dret d’accés a la xarxa, a les infraestructures, als dispositius, al programari, a la configuració i a la contractació, però també el dret d’ús i no ús, de forma que mai hauria de ser obligatori utilitzar internet per exercir els nostres drets, i el dret a la participació en la vida pública d’Internet, és a dir, l’accés als canals, els mitjans i els organismes per poder incidir en la definició d’internet i la seva governança.

Possibles accions

L’informe conclou que cal una legislació i un pressupost per configurar el dret fonamental a internet, i per tant, poder exigir-lo a les institucions. Per aconseguir-ho fa un seguit de recomanacions a la Taula del Tercer Sector, a les administracions i a les entitats.

Atorga a La Taula del Tercer Sector un rol clau per fer propostes legislatives i ser agent observador, informador, formador i pont entre entitats i col·lectius. També per la defensa en casos de vulneració i exclusió, i per fer incidència per reduir les tarifes d’internet, sobretot en llars vulnerables, i garantir dispositius i infraestructures.

Una definició

A nivell constitucional, l’informe proposa que s’incloguin els drets digitals en una futura reforma de la Constitució al titol I capitol 2n de la secció 1a, tal com proposa l’advocada Tamara Álvarez: “Tota persona té dret a accedir a internet, i a les tecnologies que el possibiliten, amb independència de la seva situació personal, social, econòmica o geogràfica”.

La redacció inclouria dos punts més: “Els poders públics garantiran un accés neutral, públic, universal, assequible i de qualitat basat en els principis d’accessibilitat, pluralisme, no discriminació, transparència i seguretat. (…) Els poders públics es comprometran a eliminar els obstacles que dificultin el dret d’accés a internet, a combatre la bretxa digital a través de la capacitació i l’educació digital”. Incorporar aquest text permetria poder presentar recursos d’empara per la vulneració del dret a internet.

Què podem fer les entitats?

Les entitats socials disposen de vies judicials per enfortir el marc legal de l’accés a internet.

A nivell internacional, es poden interposar queixes individuals a les Nacions Unides o presentar informes com a societat civil dins el marc de l’examen de l’estat espanyol sempre que s’estigui vulnerant algun dels drets recollits. També es pot abordar des de les relatories especials de les Nacions Unides, o mitjançant demandes individuals al Tribunal de Drets Humans.

Respecte al desenvolupament normatiu, es poden promoure a nivell estatal els articles 80, 81 i 82 de la llei orgànica 3/2018, que són el dret a la neutralitat de la xarxa, el dret a l’educació digital i el dret a l’accés universal a internet. De la mateixa manera, es pot fer pressió per incoporar el dret a les normatives equiparant-lo amb altres subministraments bàsics, i caldria fer incidència al Parlament de Catalunya perquè col·labori amb el govern per elaborar un Pla d’Accés a Internet.

En relació amb les polítiques públiques, les entitats poden liderar campanyes en municipis que es poden beneficiar d’iniciatives europees com wifi4EU, que proporciona connexió wifi gratuïta en llocs públics, així com impulsar la transició cap a un procom modelú d’infraestructura com el de guifi.net i promoure la xarxa de comuns prenent com a model la xarxa GRETA d’Ascó. L’informe subratlla la importància de la capacitació digital i proposa que es facin cursos als centres de l’administració pública per a diferents col·lectius.

Limitant-se a l’activitat pròpia de les entitats, l’informe exposa que es pot fer incidència en la capacitació apoderadora actuant en situacions en què l’ús d’internet resulta depenent o forçat, promovent el debat, facilitant-ne l’ús com a eina de participació política i impulsant les tecnologies lliures i tecnoètiques. També es pot incidir des de l’àmbit lingüístic promovent el català i la traducció a les llengües de les persones migrants, així com la seva participació. I, finalment, actuar des de la sostenibilitat ambiental, promovent plataformes comunitàries per compartir i reutilitzar dispositius.

De cara a les administracions, es proposen una sèrie d’actuacions legals com ara la reforma de la Constitució, desplegaments normatius per poder crear el Pla d’Accés a Internet, una campanya del Govern de capacitació digital, o utilitzar la Carta Catalana de Drets Digitals com a inspiració per a tota acció, entre d’altres.



Publicació original

Com reclamar l’accés a internet com un dret fonamental
× +info?
%d bloggers like this: