19/04/2021
140 vistes
4 m’agrada
Si heu estat seguint les notícies de l’Estació Espacial Internacional, sabreu que centenars d’experiments científics es realitzen en òrbita baixa de la Terra i el ritme només augmenta. Aquesta és una excel·lent notícia per als científics, especialment aquells que s’han preparat durant anys per enviar el seu experiment al lloc avançat orbital, però què significa per a les persones de la Terra?
Si no us interessa les nanopartícules de plasma, la mesura subjectiva del temps en microgravetat o el viatge a Mart en el futur, quins beneficis té per a vosaltres la ciència espacial?
Potencialment molt. De fet, els experiments realitzats a l’Estació Espacial Internacional podrien ajudar a salvar el nostre planeta. Tot el que cal fer és mirar més enllà dels resultats inicials i preguntar-se: “Com pot ser útil aquesta informació en altres àrees?”
ASIM
El Monitor d’interaccions atmosfera-espai o ASIM es va instal·lar a l’Estació Espacial el 2018. La col·lecció de càmeres òptiques, fotòmetres i un detector de raigs X i gamma està dissenyada per buscar descàrregues elèctriques originades per un clima tempestuós que s’estén per sobre de les tempestes de tros a la part superior de l’atmosfera.
L’experiment ha estat molt reeixit en la descripció d’elements que s’associen a les tempestes tronades, com ara els “dolls blaus”, els “elfs” i els “sprites” que no podem observar i investigar des de la superfície terrestre. També va captar la presència de ràfegues curtes de raigs gamma, que en realitat es formen dins de llamps elèctrics.
Disseccionar l’anatomia d’una tempesta és molt interessant per a aquells que estudien física fonamental, però també pot proporcionar valuoses idees als científics que estudien el canvi climàtic.
Tempestes i clima
Les tempestes es formen quan l’aire calent puja i entra en contacte amb capes d’aire més fredes de l’atmosfera superior. Aquest flux d’aire comporta partícules i gasos d’efecte hivernacle presents a les regions inferiors de l’atmosfera terrestre.
Les descàrregues elèctriques en una tempesta de núvol tenen un efecte químic sobre els gasos de l’aire i provoquen concentracions més altes d’ozó i d’òxid nitrós, gasos d’efecte hivernacle que estan a l’arrel del canvi climàtic.
L’òxid nitrós és el tercer gas d’efecte hivernacle més fort després del diòxid de carboni i el metà i té el potencial d’escalfament global més fort. El pitjor és que els efectes negatius d’aquests gasos són encara més acusats a les altituds més altes d’una tempesta.
Un tipus de descàrrega elèctrica que és responsable d’aquests canvis químics és la “corona blava”. La presència d’aquestes corones pot influir en l’equilibri químic de l’atmosfera, ara i en el futur. Abans no se sabia molt sobre aquest fenomen, però mitjançant ASIM, les corones ara es poden mesurar des de l’òrbita terrestre baixa i, finalment, aplicar-les als models climàtics.
L’estudi de les tempestes a través de l’ASIM ens donarà millors coneixements sobre la progressió i els efectes del canvi climàtic, amb un impacte més fort a les regions tropicals.
Com Francisco Gordillo-Vázquez, científic sènior de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) i una part de l’equip internacional d’ASIM diu: “La comprensió i el coneixement fonamentals poden tenir beneficis pràctics enormes i insospitats. Missions com ASIM són bastant barates en comparació amb els programes espacials comercials. El coneixement après d’aquest programa ajudarà a crear bases sòlides per construir futurs instruments espacials ”.
Aquesta investigació serà enormement beneficiosa en la lluita contra el canvi climàtic, sobretot perquè un clima més càlid també pot provocar més tempestes. Com més entenguem, més podrem evitar efectes negatius.
