Vídeo: 00:01:56

A mesura que els equips internacionals de tot el món forgen plans per tornar a visitar la Lluna, l’ESA està elaborant la millor manera de facilitar aquesta exploració.

Com a part de la seva iniciativa Moonlight, l’agència anima les empreses espacials europees a posar una constel·lació de satèl·lits de telecomunicacions i navegació al voltant de la Lluna.

Per tenir èxit, les missions lunars proposades requeriran capacitats de navegació i telecomunicacions fiables. Construir-los de manera independent seria costós, complex i ineficient.

Si aquest treball s’externalitzés a un consorci d’empreses espacials, cada missió individual esdevindria més rendible.

Disposar d’un sistema dedicat a les telecomunicacions i la navegació lunars podria reduir la complexitat del disseny i alliberar missions per concentrar-se en les seves activitats bàsiques.

Com que les missions podrien confiar en aquest servei de telecomunicacions i navegació dedicat, serien més lleugeres. Això faria espai per a més instruments científics o altres càrregues.

 

Un servei de telecomunicacions i navegació precís i fiable permetria aterrar les missions on vulguessin. Els radioastrònoms podrien establir observatoris a l’extrem de la Lluna.

Els rovers podrien trepitjar la superfície lunar més ràpidament. Fins i tot podria permetre la teleoperació de rovers i altres equips de la Terra.

Finalment, la reducció del preu del bitllet a l’exploració lunar podria donar poder a un grup més ampli d’estats membres de l’ESA per llançar les seves pròpies missions lunars nacionals. Fins i tot amb un pressupost relativament baix, una nació espacial emergent seria capaç d’enviar una missió científica cubesat a la Lluna, inspirant la propera generació de científics i enginyers.



Publicació original

Clar de lluna: aportant connectivitat a la Lluna