Ciència d’Any Nou a l’espai per a una vida més saludable


Ciència i exploració

06/01/2022
104 vistes
5 agrada

Passa un altre any i els nostres músculs, ossos, ulls i orelles es deterioren a mesura que envellim, encara més a l’espai. Les reaccions al cos de l’astronauta de l’ESA Matthias Maurer després de tot just dos mesos a l’Estació Espacial Internacional estan donant pistes als científics europeus sobre com combatre els inconvenients de l’envelliment a la Terra.

Pèrdua de visió i audició

Al voltant del 70% dels astronautes experimenten canvis en el nervi òptic durant una llarga estada a l’espai, un fenomen conegut com a síndrome neuroocular associada a l’espai (SANS). Aquesta patologia de la visió també es considera com la número dos risc per a la salut humana durant una missió a Mart.

L’astronauta de l’ESA Matthias Maurer fa una imatge de la retina d’Eóin Tuohy durant l’entrenament a l’EAC

Matthias i els seus companys de tripulació de la NASA Thomas Marshburn i Raja Chari van prestar els seus ulls a la Diagnòstic de la retina experiment. Una lent ocular especial fixada a la part posterior d’una tauleta va permetre als astronautes gravar imatges dels seus ulls i enviar-les a la Terra.

Aquestes imatges s’utilitzaran per entrenar un model d’IA que pugui detectar canvis oculars i donar un diagnòstic automàticament. El dispositiu no només ajudarà els astronautes a explorar l’espai profund, sinó que també facilitarà una atenció sanitària sostenible al nostre planeta.

L’Estació Espacial Internacional està lluny de ser un lloc tranquil. Els sorolls cruixents, els ventiladors taral·lins i les conferències constants amb control a terra són part dels sons que omplen la vida de Matthias a l’espai. El Diagnòstic acústic experiment estudia els efectes de la soroll de fons a l’estació en l’audició dels astronautes.

Músculs febles

Els músculs de Matthias es debiliten en òrbita, com ho fan quan la gent envelleix. Està ajudant un equip de científics mèdics a la Terra a identificar com es perd massa muscular i com prevenir-la.

Després de rebre un nou lliurament de ciència del vehicle SpaceX Dragon a temps per Nadal, Matthias va classificar cèl·lules musculars sintètiques de la mida d’un gra d’arròs dins del Minilab Kubik. Part d’aquestes cèl·lules seran estimulades elèctricament per desencadenar contraccions en ingravidesa, mentre que altres experimentaran gravetat artificial mitjançant la centrifugació.

Estudi de l’empaquetament de cèl·lules per a l’envelliment

Investigadors de la Projecte MicroAge controlarà com respon el teixit a la microgravetat i als processos d’envelliment accelerat. Això algun dia podria ajudar les persones a mantenir millor la seva força i mobilitat fins a la vellesa.

Un altre experiment que estudia la salut muscular és Miotones. Matthias va utilitzar un dispositiu portàtil no invasiu a l’Estació Espacial per controlar el to, la rigidesa i l’elasticitat de certs músculs de la cama. És un dels 12 astronautes que participen en aquest estudi per identificar les millors contramesures per a moltes persones afectades per la tensió muscular.

L’astronauta de l’ESA Matthias Maurer gaudeix de la sopa de patata de la seva regió natal a l’Estació Espacial Internacional

Matthias també està intentant optimitzar la seva forma física a l’espai, una rutina d’exercicis que dura unes dues hores cada dia. Durant diversos entrenaments utilitzant la cinta de córrer i fent squat, es va posar un vestit d’electroestimulació muscular (EMS) que va activar els seus músculs. El EasyMotion La investigació té com a objectiu comprendre millor la tensió fisiològica dels astronautes i podria conduir a nous tractaments de rehabilitació a la Terra.

Mantenir el greix corporal i els músculs també es redueix a la dieta. Matthias segueix registrant els seus àpats per fer un seguiment de la seva ingesta d’energia i avaluar la seva nutrició. El NutrISS L’estudi introdueix un nou enfocament per calibrar la dieta i l’exercici per a estades llargues a l’espai. Els equips científics de la Terra esperen que una dieta rica en proteïnes curosament adaptada pugui limitar la pèrdua típica d’os i músculs provocada per la microgravetat.

Febre espacial i somnis còsmics

Dispositiu de febre espacial

Se sap que la temperatura corporal és més alta a l’espai. Aquesta “febre espacial” suposa un risc potencial per a la salut dels astronautes. El Thermo-Mini L’experiment ha registrat la temperatura corporal central i el ritme circadià de Matthias mitjançant un petit sensor tèrmic lligat al seu front durant gairebé 40 hores durant tres sessions.

Les dades ajudaran a entendre aquest fenomen i demostraran que aquest petit dispositiu podria ser utilitzat en hospitals i per persones que treballen en entorns extrems a la Terra, com ara miners o bombers.

Habitatge de la tripulació dormint a Colom

Quan es tracta de la recuperació, el son té un paper important en la salut i el benestar de les persones. El son insuficient o els trastorns del son poden augmentar el risc de patir malalties i tenen un impacte en el rendiment de les persones.

Matthias ha portat una diadema durant el son durant el Somnis experiment.

El dispositiu proporciona informació sobre les diferents fases del son i l’eficiència del son. Aquesta tecnologia fàcil d’utilitzar podria ajudar els astronautes i les persones de la Terra a millorar les seves rutines de son i identificar possibles trastorns.



Publicació original

Ciència d’Any Nou a l’espai per a una vida més saludable