Imatge:

Ningú va veure el Meteor de Chelyabinsk del 15 de febrer de 2013, l’asteroide més gran que va colpejar la Terra més d’un segle. Just després de la sortida del sol en un assolellat dia d’hivern, un asteroide de 20 metres i 13.000 tones va colpejar l’atmosfera sobre les muntanyes Urals a Rússia a una velocitat de més de 18 km/s.

La roca relativament petita va explotar a l’atmosfera a una altitud de 30 km, alliberant aproximadament mig megató d’energia (equivalent a 35 bombes de la mida d’Hiroshima). Dos minuts més tard, l’ona de xoc va arribar a terra danyant milers d’edificis, trencant finestres i ferint aproximadament 1500 persones amb fragments de vidre voladors.

Amagat a la resplendor del nostre Sol hi ha un nombre desconegut d’asteroides, en camins que desconeixem, molts dels quals podrien anar cap a la Terra, i simplement no ho sabem.

“Asteroides de la mida del meteor de Chelyabinsk impacten aproximadament la Terra cada 50-100 anys”, explica Richard Moissl, cap de Defensa Planetària de l’ESA.

“Les lesions causades per explosions d’aire o esdeveniments similars es podrien prevenir si la gent s’informa d’un impacte proper i dels seus efectes previstos. Amb un avís previ, les autoritats locals podrien aconsellar al públic que es mantingui ben allunyat de finestres i vidres”.

Richard afegeix: “La propera missió NEOMIR de l’ESA detectarà asteroides com Chelyabinsk provinents de la mateixa regió del cel que el Sol, omplint un buit vital en les nostres capacitats actuals per predir i planificar impactes perillosos”.

Per descomptat, també hi ha el risc que un asteroide encara més gran impacti la Terra des del dia. Un escenari així és menys probable, ja que com més gran és l’asteroide menys n’hi ha al Sistema Solar i més fàcil serà detectar-los. De fet, gairebé tots els asteroides de més d’1 km ja s’han descobert.

Però, com ens dirien els dinosaures, si poguessin, quan un asteroide enorme xoca provoca danys inimaginables. Afortunadament, com la de la NASA S’ha demostrat l’impacte de DART i de l’ESA La missió d’Hera es basaràpodem desviar un asteroide així.

Aleshores, com ens assegurem que estem preparats? NEOMIR estarà situat al punt de Lagrange “L1” entre la Terra i el Sol. Sense ser molestat per l’atmosfera terrestre, el seu telescopi infraroig podrà detectar asteroides de 20 metres i més grans que actualment estan a l’aguait a la llum del sol.

Amb prou avís, un impacte d’asteroides és l’únic desastre natural que podem prevenir.

 

Aquesta simulació en 3D de l’explosió del meteor de Chelyabinsk per Mark Boslough va ser realitzada per Brad Carvey utilitzant el codi CTH a Laboratoris Nacionals SandiaSuperordinador Red Sky. Andrea Carvey va compondre la cua del filferro.



Publicació original

Chelyabinsk una dècada després: els asteroides invisibles del Sol