/ 9 desembre, 2020
Utilitzem el català a la xarxa? És la nostra una llengua digital? Més de 10 milions de persones el parlen, però la xifra no es replica entre els usuaris que l’usen per comunicar-se a Internet. “El dia que no ens sorprengui fer un ‘M’agrada’ a Instagram o tenir el menú de Netflix en català, serà un bon dia”, ha lamentat la youtubera Gal·la Martí. I és que aquesta influenciadora valenciana rep dia rere dia un comentari massa habitual: “Per què parles en català si arribes a menys gent”. “Perquè és la meva llengua. Parlar la teua llengua, que és una cosa normal, no és activisme”, ha respost.
Al debat El català, una llengua digital? organitzat per la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) i moderat pel periodista moll masculí, Martí ha posat sobre la taula la importància de normalitzar aquest idioma a l’entorn digital o ha lamentat que no es qüestioni la tria de l’anglès o el castellà. “A mi no m’entra al cap que un youtuber anglès faci un tuit en xinès”, ha proposat per reflexionar-hi, “hem de lluitar per anar a buscar la nostra gent i per demostrar-li que també pot consumir continguts de qualitat en català”. Precisament aquest és l’objectiu de canal Malaia, una iniciativa de la qual la coneguda a les xarxes com @galetamt n’és membre i que treballa per donar visibilitat a la llengua i als seus dialectes a internet.
Martí: “A mi no m’entra al cap que un youtuber anglès faci un tuit en xinès”
Però si un dels deures és preservar la vitalitat de l’idioma de Catalunya, el segon és automatitzar que la introducció de nous conceptes no s’ha de fer mitjançant la incorporació directa del terme en altres llengües. “Avui dia tot el coneixement especialitzat està únicament en anglès i així surt la neologia espontània”, ha apuntat el director del Termcat, Jordi Bover, qui ha posat com a exemple la incorporació de streaming. En català en diem reproducció contínua o en línia, però és una fórmula que difícilment entrarà perquè la seva versió en anglès ja està molt estesa. “L’anglicisme es veu com una cosa positiva i això ens va en contra perquè està atrofiant la capacitat creativa neològica del català”, ha conclòs.
Bover: “L’anglicisme es veu com una cosa positiva i això ens va en contra perquè està atrofiant la capacitat creativa neològica del català”
En aquest sentit, la presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, Núria Salán, ha reclamat un “català col·loquial, net i lliure de castellanismes”, i ha posat el toc d’alerta entre la població més jove: “Quan vaig començar a donar classes, els joves parlaven un català meravellós, però l’escrivien poc perquè se sentien insegurs. Ara fan més faltes d’ortografia en català que en anglès. Hem de ser proactius”. I en aquesta actitud també hi té lloc la traducció de llibres tècnics al català per no haver de recomanar bibliografia en altres llengües.
Personalitzar en català
Netflix, Spotify, YouTube i les plataformes de continguts ja ofereixen més continguts que poden interessa a l’usuari en funció de què hi ha consumit prèviament. És el resultat d’aplicar algoritmes per personalitzar el servei i millorar l’experiència d’usuari, una resposta del mercat per vendre més que, a ulls de l’expert en transformació digital Genís Roca, és “una bona notícia perquè si em volen personalitzar el servei, m’hauran d’acabar parlant en català; és gairebé inevitable”.
Però perquè la situació del català es normalitzi a l’esfera digital poden passar encara 10 anys, segons Roca. En el procés de transició considera vital “preservar el català” perquè no faci la sensació que “atenent el castellà ja està solucionat”. “Si el seu objectiu és segmentar, el català segmenta millor perquè el castellà agafa també països llatinoamericans”, ha apuntat.
Nous productes en català
En un auditori pràcticament buit, però una sala virtual amb més de 200 espectadors, el CTecno ha presentat un projecte amb el qual vol posar el seu granet de sorra per divulgar la tecnologia i fer-ho en català: el digital MetaDades. Aquest diari neix amb l’objectiu de posar a l’abast de la ciutadania tota la informació i coneixement sobre el sector TIC i les eines que utilitzem diàriament per construir una societat digital, sostenible i inclusiva. Una proposta que, en paraules del seu president, Joan Ramon Barrera, vol “trencar l’escletxa digital i apropar el català en la tecnologia a la ciutadania”.
La trobada també ha comptat amb la presència de la directora general de Societat Digital, Joana Barbany, qui ha assegurat que el català “és una llengua que té la base per ser referent a escala digital”, tot i que ha reconegut que encara hi ha molta feina a fer. La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha refermat que hi ha un repte molt gran al davant, però també ha recordat que “hi ha 7.000 llengües al món i només un 5% es troben a internet, i el català hi és”.
Franquesa: “Hi ha 7.000 llengües al món i només un 5% es troben a internet, i el català hi és”
Una de les principals tasques és estar a l’aguait de les plataformes que van sortint progressivament. Cal conèixer-les empentar perquè incloguin la llengua, com s’ha fet amb Disney+. “És el seu primer any i s’ha de fer una adaptació, no és pitjor un botó i tenir-hi el català, és un procés complex del que sembla”, ha assenyalat Franquesa, “progressivament s’anirà fent el pas i recuperarem els doblatges que teníem a Disney”.
En aquest sentit, i posant veu al sector privat, Barrera, també director de Seidor, ha posat de manifest la importància del suport de l’administració pública per oferir els recursos perquè les empreses puguin incloure el català en els seus serveis.
