Benvolguts Reis d’Orient,
Sabem que cada vegada més acostumeu a regalar dispositius electrònics. És per això que les entitats socials en l’àmbit de la sostenibilitat i de la tecnologia social us demanen que tingueu en compte l’impacte mediambiental i social que té la seva fabricació i el seu ús.
La directora del Centre d’Investigació de Recursos i Consums Energètics i autora de ‘Thanatia: Límites materiales de la transición energética’, Alicia Valero, va exposar al Decidim Fest que actualment estem utilitzant els recursos que ofereixen 1,7 planetes. “Ho sentim, no queden existències per aquest estil de vida. Està exhaurit”, va afegir. I és que un iPhone 12 genera 70 kg de CO2 al llarg de la seva vida útil.
Us deixem algunes claus per aconseguir consumir tecnologia conscientment:
1. Ho necessitem?
Abans de decidir-nos per regalar un dispositiu electrònic, ens podem preguntar si compleix una necessitat, si hi ha alguna altra manera de satisfer-la, o si en podem prescindir, i quin ús li donarem al dispositiu, per detectar si realment és el regal que volem fer.
2. Podem allargar-li la vida útil?
En cas que sigui un dispositiu que n’ha de substituir un altre, podem plantejar-nos regalar una reparació. Tenim integrat que reparar surt més car que comprar-ne un de nou, però si tenim en compte les emissions de CO2 que genera l’extracció, la fabricació i el rebuig dels elements que conté l’electrònica, sumat a les vulneracions de drets humans que tenen lloc a moltes mines i fàbriques, potser el preu no és només econòmic.
Però és que, a més, a la llarga, la reparació pot fer que ens estalviem uns 200 euros, segons va afirmar Chloé Mikolajczak, de Campanya Europea Dret a la Reparació, al Mobile Social Congress.
I a vegades les reparacions són senzilles i podem fer-les nosaltres mateixos. La Reparador de solidaritat, el projecte Ravalfab de la cooperativa Col·lectiu o les RestartParties de Reiniciadors són algunes de les iniciatives socials de suport per reapropiar-nos del coneixement tecnològic i allargar la vida dels dispositius.
3. Reciclem els dispositius descartats
Moltes entitats locals recullen dispositius per fer-los arribar a qui més els necessiten. Per posar un exemple, parlem del projecte eReuse.org, que ha construït una xarxa d’economia circular en què particulars donen els seus dispositius a diferents entitats com Labdoo.org, Àbac, solidaritat, Engrunes, Alencop El Donalo.org, i aquestes els posen a punt i els fan arribar a particulars, escoles i entitats socials.
4. On comprem els dispositius
A l’hora de compra aquest dispositiu, podem participar de l’economia circular i reduir les emissions si l’adquirim en una botiga de segona mà o si cedim un dispositiu d’una altra persona que ja no el fa servir, com fan a les comunitats Lendi.
5. Quin impacte tenen
A l’hora de comprar, podem informar-nos de l’impacte que té el dispositiu, on s’ha fabricat, quins minerals conté i quina energia consumeix. Sovint no ho tenim present, però hauria de ser un altre dels criteris que ens faci decantar per una marca o una altra de cara a ser més sostenibles i a fer pressió al mercat com a persones consumidores. Cerqueu a internet i als manuals, pregunteu als fabricants i verifiqueu-ho. La informació és un dret!
6. Triem dispositius que siguin reciclables
També com a criteri a l’hora de comprar, hem de tenir en compte l’obsolescència programada dels dispositius, tant la tècnica com la de ‘software’, i això vol dir fixar-nos en què els components dels dispositius siguin desmuntables i reparables i en què els programes es puguin actualitzar sense que quedin obsolets. De fet, algunes entitats ja treballen en un etiquetatge d’impacte que doni aquesta informació per premiar fabricants que fan productes més durables.
