Internet és un espai de trobada i un espai de discriminació per a les persones LGTBI.
L’espai digital facilita coses i en dificulta d’altres segons les persones que en fan ús. Internet no és la causa sinó el mitjà. I per analitzar-ho hem de veure qui construeix aquest espai, quantes persones LGTBI construeixen les tecnologies, i des de quina visió del món, també en el cas de les tecnologies procomuns.
Cal que hi hagi igualtat de gènere i persones diverses, LGTBI, però també racialitzades i de diferents classes socials, codissenyant i participant, aportant una visió diferent no heteronormativa, no només fent likes sinó prenent decisions. Si no hi són comporta que hi ha veus silenciades. En la tecnologia actual, les persones que tenen el poder són homes amb aquesta visió heteronormativa, tot i que hi ha col·lectius que treballen per canviar-ho, però tenim les possibilitats que tenim.
Internet te una estructura heteropatriarcal?
Hi ha una part de la comunitat hacker vinculada a l’anarquisme i es poden crear tecnologies inclusives. L’horitzontalitat posa tothom al mateix nivell, però qui té els recursos i el temps per fer-ho? Qui gestiona les normes d’aquesta àgora ciutadana?
Segons diversos estudis, el 66% de les persones enquestades pateixen ciberassetjament LGTBIfòbic. L’anonimat ens desresponsabilitza dels nostres actes?
Els últims anys és menys anònim, t’has de visibilitzar més. Busquen que posicionis la teva identitat per tenir les teves dades. Tenen un coneixement sobre la identitat de les persones impressionant. Tot i així, hi ha perfils falsos i hi ha xarxes que permeten l’anonimat on s’ha comès molta violència contra joves i persones LGTBI. Això fa que es pugui agredir a la persona ocultant qui tira la pedra. Com que hi ha un tema de privacitat és difícil identificar qui està cometent els delictes.
Com ens afecta el ciberassetjament, especialment en un moment en què la mobilitat s’ha vist restringida?
S’hauria de treballar, sobretot amb joves, quin impacte pot tenir. Com que no és físic sembla que sigui menys dolorós, però s’ha de veure quin impacte té rebre segons quins continguts o missatges: des del dolor físic passant per l’impacte psicològic fins a l’impacte social i econòmic perquè es pot veure condicionada la capacitat de les persones de desenvolupar una vida autònoma, la feina… Potser aquella persona no pot aportar tot el que podria aportar a nivell laboral i d’estudis.
Hi ha una preocupació per frenar el ciberassetjament, però caldrien dades concretes per prendre consciència, sobretot entre joves.
Són els mateixos ‘matxitrolls’ de sempre?
Són l’ideari reaccionari davant dels avenços dels drets de les dones i els col·lectius LGTBI.
Algun consell contra la LGTBIfòbia a les xarxes?
Fer servir programari lliure és important, i també bloquejar-los, però hem de començar a organitzar-nos col·lectivament per donar respostes davant d’aquests assetjaments. Hem de començar a fer-ho a les xarxes, a les plataformes, i no només utilitzar-les per fer manifestacions, que també. Hem de treballar amb persones que coneguin les tecnologies, el coneixement del disseny.
Una altra opció és desconnectar o això seria contraproduent per visibilitzar les persones LGTBI?
L’opció podria ser abandonar les xarxes i construir unes xarxes alternatives massives col·laboratives que crein discursos, perquè si es creen a la xarxa que tu abandones estàs deixant d’aportar aquesta visió. Cal crear espais alternatius als espais depredadors amb la nostra informació.
També hauria de ser una resposta col·lectiva. Si la ciutadania diem que ja n’hi ha prou de donar les dades i el poder a aquestes xarxes, si marxem totes les persones amb una visió progressista del món, serà la xarxa de les persones de dretes.
Ha patit LGTBIfòbia?
Directament no, però pateixo l’heteronormativitat. Soc una dona lesbiana i tinc grups de whatsapp d’amigues que són heterosexuals que comparteixen imatges heteronormatives donant per suposat que a totes ens posa, per exemple, un bomber. Em sento simbòlicament exclosa. El que es diu és que tothom ha de ser heterosexual i qui no que no digui res.
Quan ets una minoria en aquesta qüestió de la identitat no estàs en igualtat per compartir o fer bromes. Els espais digitalts han de contemplar una diversitat afectivo-sexual simbòlicament i pràcticament. Això també ho hem de treballar.
Anem a la vessant positiva. Quin bé fa internet a les persones LGTBI?
Dona la possibilitat de visibilitzar i compartir informacions a la resta del teu entorn que potser no hi tindria accés d’una altra manera. Cada vegada compartim més altres continguts alternatius i estem fent que s’ompli de visions diverses.
Les xarxes donen moltes possibilitats per visibilitzar-se, per introduir temes a l’agenda sobre els drets de la ciutadania i obrir la mirada sobre l’afectivitat. No ho podem negar i és un gran pas endavant per a totes les persones, que obrim la mirada a una identitat de gènere molt més flexible amb nosaltres mateixes.
És l’espai on s’articulen les lluites.
Ha passat amb el moviment feminista i el cas d’Ana i Sofía. Podria ser una notícia més de successos però li han donat la volta, han fet propostes concretes perquè pari la violència masclista i ho han vinculat amb la violència judicial del cas de Juana Rivas. Permet que s’organitzin els moviments.
També facilita l’accés a la informació.
Sobretot l’accés de les persones joves a altres visions del món. Per a persones que viuen en entorns rurals o especialment lgtbifòbics pot ser una porta molt important que no tenen en la seva vida quotidiana. A internet, si busques, trobes.
Genera comunitat?
És una xarxa molt personalista i poc comunitària. La comunitat que genera és molt efímera. La comunitat es genera al voltant de l’activisme a nivell ‘online’ però també presencialment. Abans, als xats i als fòrums es generava comunitat, però qui va introduir facebook no eren persones que buscaven vincles comunitaris, buscaven la personalització.
Internet ha passat de generar comunitat a la personalització, als youtubers i tiktokers que són personatges que poden estar un dia dalt de tot i l’altre a baix de tot, en funció del mercat. Crec que el programari lliure ha de fer molt per recuperar aquestes tecnologies comunitàries.
Les aplicacions de cites dirigides a persones LGTBI, que han provocat la persecució LGTBIfòbica en alguns països, visibilitzen la diversitat de gènere i sexual?
Fomenten que la gent s’exposi i es visibilitzi molt més a nivell individual, igual que les xarxes socials, que ajuden a sortir de l’armari, però després has de gestionar tot això en entorns homofòbics i potser hi ha persones joves que no estan preparades. Cal atendre la part comunitària perquè si tu et visibilitzes però després algú et truca i et diu que et deixa de parlar, com ho gestiones? Estàs tu sola amb el teu Tinder.
Així, en un balanç final, més pros o contres per a les persones LGTBI?
Estic molt en contra dels pros i contres. Internet depèn de l’ús que se’n faci. Hem de ser-hi dones i persones LGTBI perquè siguin més pros. Em posiciono clarament, però no amb el determinisme tecnologic, sinó amb la construcció mútua.
