L’Ajuntament de Barcelona i la Fundació BIT Habitat han presentat l’informe sobre la bretxa digital a la ciutat de Barcelona durant el 2020. Es tracta d’una enquesta que s’ha fet a 2.542 ciutadans i ciutadanes durant la tardor del 2020 i que ha servit per analitzar la bretxa digital a la ciutat així com l’impacte de la pandèmia en els usos de les TIC.
Aquest treball és una diagnosi sobre el nivell d’accés a internet i els diferents usos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que té per objectiu mesurar el nivell de digitalització de la ciutadania i identificar les necessitats i oportunitats presents i futures.
D’una banda, l’estudi avalua l’evolució de la bretxa des de l’anterior enquesta realitzada el 2016 per la MWCapital, actualitza els indicadors clau, amplia el nombre d’indicadors d’acord amb el context actual, incorporant com a novetat informació del grup de persones majors de 74 i complementa l’estudi amb dades que provenen de fonts alternatives a l’enquesta principal, incrementant el detall i l’escala de l’anàlisi.
D’altra banda, i en l’actual context pandèmic, l’enquesta ha permès analitzar com el confinament provocat per la crisi de la covid-19 ha modificat el comportament en l’ús de les TIC. A grans trets, es pot dir que els efectes de la crisi sanitària de la covid-19 han impactat en tots els sectors socials i han provocat una modificació del comportament digital de quasi tots els grups socials i una diversificació dels seus usos. La majoria de ciutadans no només han utilitzat més les TIC durant el 2020 sinó que s’han generalitzat determinades activitats en línia que abans eren minoritàries, com el teletreball, l’educació en línia i la tramitació electrònica. Activitats que juntament amb la necessitat d’usar les TIC per qüestions urgents i bàsiques durant la pandèmia, han agreujat desigualtats prèvies, vinculades al tipus de treball, el nivell formatiu i les habilitats digitals.
Les dades mostren com la bretxa de connexió s’ha reduït notablement a Barcelona durant els darrers quatre anys i avui el nombre de llars no connectades és molt minoritari (8%) i molt concentrat en les persones de més de 74 anys.
Usos i factors determinants
En els darrers quatre anys, els usos que més han crescut han sigut els cursos de formació, que s’han triplicat (del 13,5 al 48%), les cites o consultes mèdiques, que s’han doblat (del 35 al 70%), la realització de tràmits amb l’administració (del 42 al 75%),) i la compra-venda de béns o serveis (del 53 al 76%)
També reflecteix els factors més determinants: l’edat és un factor que condiciona l’accés entre la població de més edat però sobretot l’ús que es fa de la xarxa i de les TIC; el nivell formatiu i la situació laboral influeixen tant en els usos com en la tipologia de dispositius que s’utilitzen; i la renda condiciona la possibilitat de teletreballar i els recursos i habilitats per seguir l’educació en línia, entre d’altres.
