20/04/2021
L’increment és una de les mesures contemplades pel Pla de Barris de l’Ajuntament i el Consorci d’Educació de Barcelona per posar tots els recursos del Pla de Salut Mental de la ciutat a disposició de la comunitat educativa
A banda de triplicar el nombre de centres educatius amb presènciade professionals especialitzats en l’acompanyament emocional, també es posarà a disposició de les escoles material pedagògic especialitzat i un punt Konsulta’m de referència
Les persones joves i adolescents són un dels col·lectius que presenten un risc més elevat davant l’actual crisi de salut mental originada arran de la Covid-19
L’Ajuntament de Barcelona, a través del Pla de Salut Mental i el Pla de Barris, i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) han acordat unificar esforços per incrementar la mirada preventiva en salut mental i emocional. L’acord contempla un seguit de mesures d’impuls de programes que ja existien, o bé l’elaboració de línies específiques d’aquestes mesures recollides en el Pla de Salut Mental de Barcelona que donin resposta a les demandes de la comunitat educativa. Una de les mesures concretes acordades en aquesta línia és l’increment de la figura dels educadors emocionals, que són professionals especialitzats en l’acompanyament emocional, fins a 81 escoles de la ciutat a partir del proper curs.
Els anomenats educadors emocionals ja es van desplegar per primera vegada en 27 escoles adscrites al Pla de Barris durant el període 2016-2020, la qual cosa va suposar una inversió municipal al voltant de 341.000 euros per curs. Això es va fer dins del projecte ‘De l’equip docent a l’equip educatiu’ impulsat per l’Ajuntament a través del Consorci d’Educació de Barcelona, l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i el Pla de Barris. Davant dels bons resultats d’avaluació obtinguts, l’objectiu és augmentar considerablement aquesta xifra. Així, l’Ajuntament destinarà 800.000 euros l’any per fer arribar el programa als 66 centres educatius que hi ha als diferents barris prioritzats en el Pla de Barris, mentre que el Consorci d’Educació de Barcelona en destinarà 400.000 euros més per ampliar aquest projecte a 15 centres educatius més que, sense estar ubicats dins del Pla de Barris, sí que presenten uns nivells més alts de situacions de vulnerabilitat socioeconòmica. En total, 81 escoles i 1,2 milions d’euros l’any que representen triplicar el nombre de centres educatius i quadruplicar el pressupost.
Els i les professionals especialitzats en acompanyament emocional són uns nous perfils professionals que s’integren en la comunitat educativa, amb l’objectiu d’abordar de forma preventiva el malestar emocional i els incipients problemes de salut mental que es puguin detectar. Tot plegat parteix de la premissa que avançar-se al màxim en l’aparició d’aquests símptomes permet limitar l’aparició de patologies més greus i també fer que aquestes tinguin una millor evolució. En els centres educatius on aquesta figura ja ha estat present els últims anys s’ha comprovat que ha permès incrementar el nivell de confiança entre les diferents parts que conformen la comunitat educativa, la qual cosa ha servit per donar suport en l’elaboració de la programació en l’àmbit emocional i en la coordinació amb l’equip de mestres; dotar el professorat dels recursos teòrics i pràctics per incorporar noves pràctiques en les actuacions del centre; assessorar l’equip docent sobre les dificultats relacionals i conductuals que puguin sorgir a les aules; així com fer una atenció directa a l’alumnat en el grup aula que possibilita dur a terme un treball preventiu i de detecció de dificultats de desenvolupaments dels nois i noies. A més a més, els equips de centre, conjuntament com a claustre, han pogut reflexionar i adquirir eines conjuntes per una intervenció més assertiva.
Els i les educadores emocionals treballen des d’una òptica multidisciplinar. Fan atenció directa a l’alumnat i participen en les activitats del grup classe amb l’objectiu de detectar situacions de dificultat en el desenvolupament dels nois i les noies. En aquest cas, es coordinen amb l’Equip Assessor Pedagògic (EAP) així com amb els serveis més especialitzats com el CRETDIC per fer l’acompanyament necessari. Per altra banda, també assessoren l’equip docent sobre les dificultats relacionals i conductuals que poden donar-se a l’aula i donen suport en l’elaboració de la programació en l’àmbit emocional. Es tracta de perfils professionals amb formació de grau i postgrau, com pot ser pedagogia, educació, psicologia, psicomotricitat o teràpia corporal que els permet intervenir en la dinàmica de classe tant de forma directa com indirecta.
El reforç en la prevenció de la salut mental en el si de la comunitat educativa, però, va més enllà. Entre les mesures a desplegar o reforçar hi ha la coordinació necessària per fer arribar als centres educatius informació sobre la vintena de programes i mesures que ja existeixen com a part del Pla de Salut Mental de Barcelona, així com la seva adaptació a la realitat de la comunitat educativa. Això és possible perquè en el marc de la pandèmia de la Covid-19 s’ha reforçat l’aliança entre el Pla de Salut Mental i el CEB per avançar de manera més eficaç i ràpida per adequar els recursos a les noves necessitats de la comunitat educativa al voltant de la salut emocional i mental.Aquesta aliança permetrà actuar en matèria de prevenció i promoció d’una bona salut mental i permetrà posar en marxa accions específiques per a la comunitat educativa. Per exemple, es posaran en marxa activitats en format virtual orientades a l’alumnat, professorat i famílies fent servir l’eina ja existent del Cabàs Emocional, s’està treballant per tal que el professorat disposi d’eines específiques de suport emocional, i també es facilitarà que cada centre tingui un punt Konsulta’m de referència, que són els espais municipals destinats a joves de 12 a 22 anys que fan suport i acompanyament psicològic.
Població en risc
El reforç d’aquest conjunt de mesures té a veure amb la certesa que la població jove i adolescent és una de les franges d’edat més castigades per les restriccions associades a la pandèmia de la Covid-19, atès queja hi ha alguns estudis que comencen a assenyalar l’evidència científica sobre l’impacte de la Covid-19 en la salut mental d’infants i joves. Per exemple, una anàlisi de la Universitat Miguel Hernández amb enquestes a famílies a nivell estatal assenyala que un 86% de les famílies han detectat canvis d’actitud i d’estats emocionals en els estudiants.Igualment, organitzacions internacionals com Unicef alerten de les conseqüències de la pandèmia en la salut mental d’infants i joves a nivell mundial.
A més a més, l’enquesta de la Joventut de Barcelona 2020 recull que el 60% dels i les joves creuen que l’impacte de la Covid-19 els afectarà personalment de manera negativa. I en paral·lel, l’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) també conclou que 6 de cada 10 persones enquestades ha tingut símptomes de depressió i ansietat amb motiu de la irrupció del nou coronavirus, i que són precisament les persones joves i les dones les que més han patit aquests efectes. L’atenció prematura i l’abordatge preventiu d’aquest patiment emocional i malestar psicològic és clau per prevenir i evitar que esdevinguin malalties mentals o que aquestes malalties siguin més greus.
Consulta aquí el mapa de serveis i recursos de salut mental per a la comunitat educativa
Compartiu aquest contingut
