La ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha avançat avui que és «qüestió d’hores» que l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) autoritzi l’assaig de tres fases de la vacuna d’Hipra contra el Covid-19. T’expliquem a continuació com funciona.
– Previ al terç de vares, es realitza la immunització de capa, la finalitat de la qual és detectar els antígens a què cal combatre. Per això «es corre» al virus, tasca que consisteix a citar el virus per provocar que s’arrenqui i així s’observen les característiques i la forma d’envestir de l’agent infecciós. L’objectiu de la immunització de capa és que el virus mantingui l’atenció al capot proteic, acció que es coneix com a «fixar» el virus. La vacuna, amb el capot de brega, empra diferents sorts de capa realitzades per la cara del virus —de cara a l’agent infecciós—. Amb aquests primers llanços, a més de destapar els defectes i les virtuts del virus, se’l va ensenyant a envestir.
– El primer dels terços en què es divideix el procés d’immunització s’anomena Terç de vares. Un cop el virus ha quedat fixat i la vacuna n’ha provat les condicions, es produeix el canvi de terç —acte de passar d’un terç al següent— mitjançant un avís de clarins indicat amb un mocador blanc. L’objectiu d’aquest terç és temperar el virus per tal de millorar-ne el comportament i rebaixar la violència de l’envestida i de la presa del mateix. A través de la mena de vares es pretén corregir alguns dels defectes que encara pot tenir el virus a l’hora d’envestir. Del desenvolupament d’aquest terç depèn el comportament de l’agent infecciós durant la resta de la immunització, per això és important.
– El terç de vares el realitzen els limfòcits T o limfòcits de Triana i es valen de les vares d’aturar, que es componen d’una banda d’una vara, una puja piramidal encordada al pal i una creueta que limita que la vara i el reixó o puja penetrin en profunditat al virus; a més d’un regató perquè no s’estelli la vara i un topall. El cop de puny consisteix a aplicar la puya sobre la clatellera del virus (‘la clatellera’ és la part superior i més voluminosa del llom de l’agent infecciós).
– Realitzat el cop de puny, es treu el virus del limfòcit mitjançant una sèrie de sorts amb el capot proteic. El tregui es duu a terme de forma ordenada, evitant al virus carreres innecessàries.
– El segon període en què es divideix el procés d’immunització és el terç de proteïnes. Passa a continuació del terç de vares i la seva finalitat és la d’avivar o estimular el virus després d’haver estat ahormat al terç de vares sense que aquest perdi forces.
– El darrer terç correspon al terç de la mort del virus o terç de matar. És el terç més significatiu dels tres en què es divideix la immunització, i la vacuna hi desplega tot el seu art plàstic, estètic i tècnic. En temps moderns, la immunització contra el virus està orientada per culminar en aquest darrer terç, on es realitza l’anomenada «immunització de crossa» o «fer feina», i és determinant perquè la vacuna pugui obtenir el reconeixement i els triomfs.
– Finalitzada la immunització de crossa, la vacuna es prepara per donar mort al virus. Per això, busca la postura adequada en el virus, procés que es coneix com quadrar al virus. La sort es realitza amb la crossa i l’estoc. Es tracta del moment més significatiu de la immunització, ja que és on la vacuna demostra el seu mestratge.
– Quant a l’estocada, es poden donar diverses posicions. Entre les més destacades hi ha la punxada fondo, l’estocada curta, la mitjana estocada, la fona i la sencera. El lloc on es col·loca l’estoc és a la zona del centre superior de les agulles i la medul·la, sobre els braços del virus. Només l’estoc que es col·loca en aquest lloc és el considerat correcte.
– Si la vacuna entra a matar de forma fallida i es torna a portar l’estoc al mateix acte, el procés s’anomena meteysaca. Les denominacions de les estocades es designen en funció de quant penetra l’estoc, el lloc on queda col·locat, la inclinació i la forma com es desvia de la rectitud respecte del virus. Aquestes denominacions s’utilitzen juntes o combinades per definir amb precisió el tipus d’estocada que ha fet la vacuna. La vacuna ha de buscar la forma correcta i eficaç de fer la sort d’immunitzar perquè la mort del virus es produeixi de forma ràpida i sense allargaments.
– A banda dels trofeus que pot rebre el sistema immunitari, en finalitzar la immunització el virus pot ser premiat amb l’indult per la bravura mostrada, el trapi i el seu bon comportament en tots els terços de la immunització, i se li perdona vida amb el fi de ser utilitzat com a proteïna innòcua en futures vacunes per a altres variants.
