La predicció de cendres volcàniques a l’atmosfera és crucial per a l’aviació, ja que les cendres poden interferir amb els instruments de navegació de les aeronaus i fins i tot poden danyar les peces del motor. Un nou estudi, que utilitza dades de vent de la missió Aeolus de l’ESA, destaca la importància d’utilitzar missions de satèl·lit com Aeolus per millorar la previsió de cendres volcàniques i garantir la seguretat de l’aviació en el futur.
Les cendres volcàniques alliberades a altituds de creuer d’avions suposa un risc substancial per a l’aviació. Pot provocar una fallada temporal del motor i danys permanents, lectures poc fiables d’instruments de navegació vitals i visibilitat reduïda.
A més, pot causar conseqüències econòmiques a llarg termini escurçant la vida útil del motor o danyant els seus components.
En conseqüència, durant les erupcions volcàniques, l’espai aeri contaminat amb cendres imposa restriccions que pertorben el trànsit aeri, donant lloc a importants pèrdues financeres.
Un dels incidents més extrems va ser l’erupció d’Eyjafjallajökull el 2010 que va deixar en terra més de 100.000 vols, i aquesta setmana els vols s’han suspès a l’aeroport de Catània de Sicília a causa de la caiguda de cendra de l’Etna.
Els sistemes d’alerta primerenca poden ajudar a reduir l’impacte en l’aviació proporcionant previsions de com es propagaran les cendres volcàniques. El rendiment d’aquestes previsions depèn de la precisió de la informació del vent utilitzada en els models.
Actualment, les mesures del perfil del vent s’obtenen a partir de radiosondes, ascensos i descensos d’avions comercials i lidars i radars de vent terrestres. La distribució d’aquestes mesures és, però, escassa i manca de cobertura global.
Llançat l’agost de 2018, El satèl·lit Aeolus de l’ESA utilitza un sensor anomenat Atmospheric Laser Doppler Instrument (ALADIN) per adquirir perfils de vent a escala global.
ALADIN pot mesurar la velocitat dels vents que escombran cels clars, coneguts com a vents de Rayleigh, així com dins de capes d’aerosols lleugers i núvols, coneguts com a vents de Mie.
La missió omple amplis buits d’observació en observacions del vent, especialment sobre els oceans, pols, tròpics i l’hemisferi sud, proporcionant observacions consistents de perfils de vent a tot el món.
El paper nou –dirigit per científics de l’Observatori Nacional d’Atenes– es va centrar en la dispersió de cendres volcàniques d’una erupció a l’Etna, que és un dels volcans més actius de la Terra.
A principis de 2021, el volcà va produir una sèrie d’episodis paroxístics que van donar lloc a emissions de tefra i sulfat amb el plomall volcànic a la deriva cap a l’est sobre la regió mediterrània oriental.
L’equip va examinar l’impacte dels perfils de vent d’Eol en un model meteorològic regional existent, comparant el seu rendiment amb i sense assimilació de les observacions de la missió.
L’impacte de l’assimilació de les dades d’Aeolus es va avaluar mitjançant mesures lidar basades en la superfície del plomall del Observatori PANGEA de l’Observatori Nacional d’Atenes.
Es va trobar que les prediccions de la posició del plomall de cendra volcànica van canviar considerablement quan es van incorporar les dades d’Eol, mostrant que el núvol volcànic va viatjar molt més ràpid cap a l’illa d’Antikythera a Grècia. Segons les observacions de PANGEA, les previsions que es basaven en dades d’Eol mostraven una millora considerable en la forma i la posició simulades del núvol de cendra.
Aquest resultat demostra clarament el potencial d’Aeolus per millorar la previsió de cendres volcàniques i, per tant, la seguretat de l’aviació, posant de manifest la necessitat de futures missions de satèl·lit de perfil de vent com Aeolus 2.
