Vacunació en una residència de majors de Rafelbunyol / EuropaPress
El Consell d’Infermeria de la Comunitat Valenciana (Cecova) proposa a la Conselleria de Sanitat un decàleg de mesures per a alleugerir la “dramàtica” situació que viuen els hospitals. Entre aquesta bateria de propostes, enviada a la consellera Ana Barceló, destaca la d’aprofitar l’alumnat de les facultats i escoles d’infermeria de quart curs, que actualment haurien d’estar realitzant les pràctiques “sempre monitorades”, per a les tasques supervisades per personal de tots els serveis, amb l’objectiu de reduir la pressió assistencial i la baixa ràtio de professionals.
El Cecova defensa que aquests estudiants d’últim curs es beneficiarien de la realització de les pràctiques paralitzades per la pandèmia i la seua activitat serviria per a atenuar la sobrecàrrega de cures als hospitals. Aquestes pràctiques es durien a terme sobre la base dels convenis vigents amb les universitats valencianes.
“Cal dir que els estudiants que realitzen aquestes pràctiques hauran de disposar de totes les garanties de protecció, com la resta de professionals que atenen els pacients”, recalca en un comunicat, en relació amb les vacunacions i als equips de protecció adequats al nivell d’exposició al contagi.
En aquesta línia, suggereix que l’estudiantat de quart del grau d’Infermeria també poden destinar-se a reforçar tasques clíniques, com la supervisió després de la vacunació o comprovant qüestions com l’aparició d’efectes adversos i contraindicacions. Aquest alumnat ja fa pràctiques en hospitals de manera habitual que li serveixen per a desenvolupar “amb més soltesa” la seua futura professió.
Rastrejadors i jubilats
Una altra de les seues idees per a optimitzar el sistema sanitari passaria per la utilització dels rastrejadors, que “per l’alt volum de contagis actuals els falta efectivitat”, per a realitzar tasques administratives i sempre supervisades per infermeres. Especialment, en les tasques de vacunació que necessiten agilitat i control (podrien usar lectors de codis de barres), però també per a cobrir les necessitats administratives en altres contextos clínics.
Paral·lelament, l’entitat col·legial proposa recórrer als professionals voluntaris jubilats que ja s’han oferit per a aquesta finalitat quan es dispose de les suficients dosis per a realitzar una “vacunació massiva”, ja que disposa d’una llista de quasi 400 infermeres jubilades i sense activitat (fins a 70 anys) que es presten a vacunar de manera altruista. Fins i tot, preveu que d’ací a uns dies arribarà a la considerable xifra de 600 infermeres voluntàries.
Per a millorar la situació de les residències, planteja que tots els alumnes del grau d’Infermeria podrien ajudar reforçant les cures que necessiten els majors amb la realització de les pràctiques en aquests centres, atés que “en breu, els seus interns haurien de disposar d’una immunitat considerable perquè la majoria d’ells han sigut vacunats; una situació que genera menys risc davant dels contagis”.
Redistribució i trasllats
També exigeix abordar de manera urgent una redistribució del personal infermer contractat per a la Covid i que actualment està en sales que no demanen experiència en control de monitoratge. Aquests treballadors que demostren coneixements o experiència en vigilància intensiva (UCI), reanimació (REA) o urgències podrien ser enviats a tots els serveis que estan “desbordats” i necessiten més recursos humans.
Una de les seues propostes relacionades és revisar i agilitzar els trasllats puntuals i la redistribució d’infermeres de serveis no saturats a unitats Covid que no tenen prou personal, per al qual demana que s’agiliten els processos burocràtics de contractació que actualment “frenen” la dotació de les plantilles amb els recursos humans necessaris.
Com a exemple “flagrant”, el Cecova destaca la contractació de més tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAE) com a personal de reforç en els serveis més saturats per a col·laborar en les tasques de cures que realitzen les infermeres. “La falta de coordinació entre les conselleries d’Hisenda, que ha d’adjudicar el pressupost, i Sanitat, que ha d’executar-lo, ha provocat que finalment aquestes places de reforç de TCAE s’hagen quedat, en la majoria de casos, sense ampliació”, lamenta.
Oposicions i hores extres
En general, insisteix que la saturació dels hospitals i la manca de professionals es deuen principalment a la baixa ràtio d’infermeres, de 520 per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana europea és de 852. “Quan es puga, l’administració sanitària ha de reprendre la contractació per mitjà d’unes OPE (ofertes públiques d’ocupació) més àgils per a evitar la interinitat que patim i replantejar, una vegada més, la baixa ràtio que tenim”, reclama.
Una altra fórmula que podria resoldre la falta de personal es basaria en el pagament d’hores extres, tant a professionals contractats com a altres que treballen en clíniques privades o que no exercisquen i que vulguen col·laborar en aquests moments de pandèmia. Aquestes contractacions, al seu parer, es podrien gestionar a través d’una borsa de treball en què en farien la inscripció.
I demana a Sanitat que implante un nou sistema de borsa de treball perquè la contractació de professionals es realitze per àrees de coneixement, un procediment que evite “desaprofitar” la formació i experiència en les àrees específiques. Per contra, lamenta que oferir places generalistes per a tasques concretes suposa una “disfunció” en el sistema que no ajusta els professionals a les necessitats reals de personal.
Es tracta d’una bateria de propostes que podrien “enfortir el malparat sistema sanitari a causa de la pandèmia, amb l’únic objectiu de donar servei a la societat mitjançant l’experiència i la formació en cures d’un col·lectiu professional que ronda les 30.000 persones, davant de la reducció sistemàtica de les plantilles i per a ajudar a resoldre una bona part de l’endèmic dèficit de personal”. “No poder continuar cuidant al 100% els nostres pacients és el que més mal ens fa”, expressa el president del Consell d’Infermeria, Juan José Tirado.
