A casa
Al primer pla estava molt nerviós, fer d’actor és una responsabilitat. Em vaig haver de moure molt per que els company no trobaven l’enquadrament que desitjàvem i no sabia si ens acabaria sortint. A final van trobar l’enquadrament i em vaig tranquil•litzar. En els següents plans vaig estar més tranquil fins que va aparèixer la Meritxell , que feia de la meva germana , llavors estava nerviós per si em feia riure . Finalment però, tot va sortir bé!. Em va agradar fer d’actor però tinc ganes de fer de sonidista, càmera i director. No vam haver de fer moltes preses perquè teníem molt clar els plans que havíem de fer i tot l’equip treballava a la una!
Arnau
El 4 de març vam anar a filmar les primeres seqüències a casa de la Meritxell. L’Arnau feia de protagonista. Per fer el primer pla vam necessitar l’ajuda de la Carmeta, l’àvia, per fer la veu del fons d’un familiar que estava discutint per telèfon. Vam fer forces preses perquè volíem que en sortís bé . En el segon i tercer pla estàvem molt concentrats i vam tardar poca estona. Buscàvem tenir la llum adequada i en un dels plans la llum arribes al rostre des del costat . A la cuina no sabíem on posar la càmera.Vam decidir fer una panoràmica movent la càmera lentament per captar a l’Arnau quan agafava els coberts. Vam estar-hi tot el matí- Em va agradar molt participar en el rodatge i estic satisfet amb el resultats.
David
Havíem de tenir molta paciència amb tot. En al primer pla era sonidista i amb vaig haver d’esperar una hora i mitja perquè trobessin el primer pla. Mentrestant vaig escriure el text que havia de dir la Carme, en la discussió per telèfon amb el seu home. Va quedar molt real. El protagonista havia d’estar molt trist per la situació que està vivint. Està inspirat en un fragment de “Yuki i Nina”. Em va agradar moltíssim ser sonidista perquè sens les coses molt millor. Podia escoltar en Dani des de l’altre punta de la casa. Va ser el càrrec que em va agrada més.
Ens vam organitzar molt bé i no van haver-hi problemes entre nosaltres ni a l’hora d’escollir els càrrecs ni decidir qui era el protagonista, ni el germà o la germana. El rodatge em serveix molt per aprendre i fer el curt d’aquest any. Va ser una experiència inoblidable.
Julia
El primer pla, ens va costar una miqueta perquè anàvem recordant tots els passos que hem de seguir en un rodatge. La meva àvia va fer la veu de mare discutint per telèfon, mentre el protagonista ho sentia des de l’habitació. Ho va fer perfecta!
En el segon pla vaig fer de sonidista, l’Arnau havia d’escriure i es sentia el so del llapis escrivint en el paper, era increible. Vam moure: mobles, la taulla, el llit… Perquè no teníem prou lloc.
La meva experiència no es pot escriure en paraules perquè son molts sentiments. En total vam fer 4 plans i 11 preses. Per ser les primeres seqüències que filmem estan molt bé.
Meritxell
El dijous vam rodar les primeres seqüències!. El primer de tot va ser repassar com volíem fer cada pla i pensant amb l’espai que teníem,concretar-los més. Quan ja ho teníem tot decidit la directora i la càmera havien de treballar juntes i posar-se d’acord de com volien fer el primer pla.S’havia de sentir la mare parlant per telèfon amb el pare discutint-se, ens vam inspirar en “Yuki i Nina”. Vam filmar tres preses, i entre buscar i filmar vam estar una hora i mitja decidint com ens agradava més.
Vam tenir molta paciència i a tots els plans vam treballar amb equip, ajudant-nos mútuament. A cada pla havíem de fer més d’una presa perquè sempre hi havia coses a millorar.En el segon pla l’actor havia d’escriure, com en el fragment de la “Reconquista”, on es veu la protagonista quan està sola a casa. La sonidista es va posar darrera la taula perquè volíem que és sentis com escrivia a la seva llibreta. Aquesta experiència ens va servir per imaginar-nos com serà el curt que farem més endavant, i poder practicar i millorar la propera vegada que filmem. Ens vam organitzar molt bé i no hi va haver-hi problemes entre l’equip de rodatge.
Morena
El primer i segon pla, on l’Arnau llegeix un llibre i després el veiem escrivint en una llibreta i arrencant el paper, ho vam gravar a la manera de la Reconquesta d’en Jonàs Trueba i el tercer pla, on el protagonista para la taula, està inspirat en Els 400 cops de Truffaut
El dimecres tenia moltes ganes de que sigues dijous, seria el primer cop que filmen com un equip. Primer vaig fer de claqueta, després feia el Making Of, en tercer lloc de càmera i per últim sonidista. El que més m’agrada és ser claqueta i script, fent de script comparteixo les planificacions segueixo lo que estan fent els meus companys. Va ser una experiencia inolvidable, espero que es torni a repetir.
Sara
