“Hem d’acabar amb la invisibilitat, els silencis, l’endogàmia, la por de la víctima que no se sent acompanyada i no denuncia, no podem mirar cap a una altra banda”. Aquest és, en paraules del conseller d’Educació, Josep Bargalló, l’objectiu del Pla Les Escoles Lliures de Violència (PLELV), que ha presentat aquest matí en roda de premsa acompanyat de la directora general de Currículum i Personalització, Maite Aymerich. Bargalló l’ha descrit com “una de les fites de la legislatura” després d’haver-hi treballat durant pràcticament dos anys i mig, i com “l’eina més potent de la que mai s’ha dotat el Departament d’Educació per combatre aquesta xacra”.
Segons ha admès, per tirar-lo endavant ha fet falta “superar inèrcies, temences i reticències internes i externes del sistema”. Una d’elles: que es parli de violència en comptes de convivència. Però pel conseller no es pot amargar que hi ha casos de violències particulars que no s’han detectat i que fins i tot es poden donar en centres on la convivència és modèlica.
El punt central del pla –que compta amb un pressupost de 34,74 milions d’euros fins al 2026–, és la creació d’una Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV), la qual operarà des dels serveis centrals i es coordinarà amb una xarxa que ho farà des dels serveis territorials. La USAV estarà formada per vuit professionals de diversos àmbits (psicologia, dret, especialistes en igualtat i gènere…), dels quals les primeres dues ja s’hi han incorporat, ja que es tracta de dues tècniques de la casa que estaven adscrites a la subdirecció d’educació inclusiva. Per la resta s’obrirà un període de contractació.
Segons l’ha descrit Bargalló, “aquesta unitat, que tindrà una actuació proactiva des del primer moment, escoltarà a les víctimes, acompanyarà les direccions dels centres educatius en la gestió dels casos i serà la responsable que les actuacions siguin coordinades, que es facin amb assessorament i que arribin fins al final”.
Pel que fa a la xarxa territorial, es preveu contractar a 120 educadors socials que exerciran de referents de la USAV en el marc dels plans educatiu d’entorn, però també hi haurà involucrats personal dels EAP o dels mateixos centres educatius, i es treballarà en coordinació amb la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAiA) i amb l’Institut Català de les Dones. “Hem de posar tot el sistema educatiu al costat de la víctima”, ha subratllat el conseller.
Confidencialitat, acció popular i formació
El pla contempla també l’activació d’una web/app, que està pràcticament enllestida segons el conseller, i que ha de servir com a canal de comunicació i denúncia directe i amb totes les garanties de confidencialitat. Segons Bargalló, la pretensió és posar fi a tot tipus de violència, i aquí hi entra des del assetjament escolar entre iguals (menors o majors d’edat, perquè també es pot donar entre docents) a l’abús sexual infantil, el maltractament a la llar, les conductes d’odi i discriminació, la LGTBIfòbia, etc. “La USAV ha d’intervenir davant de qualsevol qüestió que l’alumne interpreti com a violència”, ha explicat Bargalló. La web/app estarà disponible tots els dies de la setmana i serà l’equip de professionals de l’USAV qui donarà resposta a les demandes rebudes.
Fins ara, aquests casos majoritàriament passen per la inspecció. En concret, segons les dades facilitades pel Departament, al llarg d’aquest curs la inspecció ha estudiat 95 casos relacionades amb denúncies per algun tipus de violència, de les quals no totes s’han considerat reals i 30 han arribat a la seu central del Departament perquè tenien una rellevància especial. En el cas que arriben a la fiscalia de menors és aquesta la que pren les regnes del procediment. En aquest punt, el pla contempla també que el Departament “exerceixi l’acció popular en els procediments penals per maltractaments físics o sexuals greus a infants o adolescents i a personar-se en qualsevol denúncia per violències sexuals en l’àmbit educatiu”.
La tercera pota del pla és la formació. Cada centre educatiu tindrà un o dos referents en prevenció i intervenció davant de qualsevol violència, i per tant una part del pressupost s’ha de destinar a la formació en violències sexuals i igualtat de gènere d’aquestes 10.000 persones, a més dels professionals d’EAP, professorat i equips directius dels 5.455 centres educatius que hi ha a Catalunya (públics i privats), a més dels 120 referents dels Plans Educatius d’Entorn.
