L’astronauta de la NASA Mike Hopkins realitza l’experiment Grasp al mòdul Columbus de l’Estació Espacial Internacional abans del nou any. L’experiment estudia com el sistema nerviós central, específicament la coordinació mà-ull, s’adapta a la microgravetat.
Grasp significa Gravitational References for Sensimotor Performance i busca comprendre millor com el sistema nerviós central integra informació de diferents sentits, com ara la vista, el so i el tacte, per coordinar els moviments de les mans i determinar quin paper juga la gravetat.
Com funciona l’experiment? Mike dona equips de realitat virtual (VR) que s’uneixen a un ordinador portàtil i que es mou amb un sistema d’àudio / gràfics. Els auriculars VR simulen una sèrie de tasques per a ell, mentre que un rastrejador de moviment 3D actualitza la pantalla en temps real en resposta als moviments de la mà, el cos i el braç. Les mesures es prenen a terra i durant el vol espacial.
L’astronauta de l’ESA, Thomas Pesquet, va ser el primer a utilitzar l’engranatge VR per realitzar l’experiment durant la seva missió del 2016. Els astronautes de l’ESA Alexander Gerst i Luca Parmitano van seguir l’exemple durant les seves respectives missions. Mireu un vídeo d’Alexandre realitzant l’experiment.
Els investigadors sospiten que, a la Terra, el cervell utilitza la gravetat com a referència. Quan s’aconsegueix un objecte, el cervell utilitza pistes visuals i també com els músculs de les espatlles contraresten la força de la gravetat cap avall per mantenir el braç dret per calcular la distància entre la mà i l’objecte.
Tanmateix, la sensació de flotar durant mesos a final és una cosa que els nostres cervells no van haver de tractar fins al segle passat. Veure com s’adapten a aquest entorn ofereix una visió valuosa.
Encapçalat per investigadors de l’agència espacial nacional francesa CNES, l’estudi ens ajuda a identificar el funcionament del sistema vestibular que manté el nostre equilibri i com es connecta amb els altres òrgans sensorials. En altres paraules, Grasp investiga la fisiologia que hi ha darrere de la coordinació ull-mà, aportant llum sobre com tractar els pacients que presenten pèrdues de funció vestibular a la Terra.
Per als astronautes, la investigació serà útil durant els passejos espacials, on la coordinació en la ingravidesa amb poques pistes visuals és vital.
