8 propostes per començar un curs marcat per la pandèmia

8 propostes per començar un curs marcat per la pandèmia

Acabem de celebrar unes festes insòlites, estranyes, marcades per expressions com pandèmia, aïllament social, restriccions sanitàries, toc de queda… Paraules que a casa nostra no hem sentit en molts i molts anys i a les quals malauradament ens hi estem acostumant cada cop més. La Covid-19 ens ha fet viure el Nadal, una època que cada any celebrem a base de trobades i reunions, de compartir amb familiars i amics, d’una manera completament desconeguda. Ara, amb el deix agredolç d’aquestes festes que necessitàvem però que potser ens han fet enyorar altres anys, recomencem la dinàmica laboral i escolar sense un horitzó clar, amb més dubtes que certeses i abocats de nou a rutines com el teletreball (quan no l’absència de feina), les mascaretes i les restriccions diverses.

Ser conscients de les nostres emocions i fer-ne una gestió adequada serà clau per afrontar aquesta nova etapa amb una certa tranquil·litat emocional. Les solucions màgiques no existeixen, però sí que podem seguir uns consells bàsics que ens poden ajudar:

• Centrem-nos en aquelles variables que depenen d’un/a mateix/a i no ens angoixem per tot allò que queda fora del nostre abast.

• Dialoguem amb el nostre jo interior i mirem de tranquil·litzar-nos i de trobar, enmig de la feina i de les rutines diàries, moments per cuidar-nos. Tard o d’hora, tot això passarà, però fins que no passi, l’important és tenir cura de nosaltres mateixos i de les persones del nostre entorn.

• No deixem passar les oportunitats per gaudir de la companyia del nostre grup bombolla. En cas que en el nostre entorn hi hagi criatures petites, hem de procurar transmetre’ls-hi alegria i optimisme. Els nostres fills i filles percebran tot el que està passant tal com nosaltres ho visquem.

• Malgrat les restriccions, evitem aïllar-nos, no descuidem les relacions socials. És molt positiu que continuem aprofitant les oportunitats d’interacció amb els altres, encara que sigui en grups reduïts o a través de les pantalles, segons el que vagi marcant la normativa. No podem oblidar que som éssers socials.

Però no només hem de mirar cap endins. En una crisi d’aquesta magnitud, és tant important arrencar l’any cuidant-nos com pensar a cuidar els altres i el planeta, és a dir, tenir en compte el present i el futur de les persones que ens envolten i les del món sencer. No podem obligar que, tot i haver quedat eclipsada per la crisi sanitària, l’emergència climàtica continua en ple auge.

• Consumim amb seny i de manera responsable. Planifiquem els àpats per no malbaratar el menjar, comprem productes de temporada i de proximitat.

• Reduïm, reutilitzem i reciclem. Fem servir sempre que sigui possible “les tres erres” per posar el nostre gra de sorra en el desenvolupament sostenible del planeta. Reduïm el consum de residus, especialment plàstics, en els productes que comprem i en les bosses i anem a comprar amb bosses de roba o amb envasos reutilitzables per tal de generar el mínim de residus possibles. Reparem i reutilitzem productes que encara funcionen sempre que sigui possible. Reciclem correctament els nombrosos embolcalls que han generat els regals d’aquestes festes.

• Fem les nostres compres al comerç de barri. Tot i que hi ha moltes botigues tancades aquests dies per les mesures de control de la pandèmia que s’han començat a aplicar tot just després de festes, quan s’obrin estarem en època de rebaixes. Els botiguers i botigueres necessiten el suport del veïnat per les conseqüències econòmiques derivades del tancament dels establiments durant el confinament i les diverses restriccions.

• Mostrem la nostra solidaritat i empatia amb aquells que més ho necessiten. Hi ha moltes opcions per fer-ho en un món cada cop més desigual: participem en campanyes solidàries; donem les joguines d’altres anys que ja no tenen espai a casa però que encara estan en bon estat a entitats socials; portem un plat calent o una manta a persones que visquin al carrer ara que estem en plena onada de fred; truquem a avis i àvies que sapiguem que viuen sols i que necessiten companyia.

Propostes com aquestes són només unes poques pautes que podem aplicar per mirar d’afrontar aquesta època d’incerteses amb tranquil·litat i compromís amb l’entorn, però se’n podrien plantejar de diferents.

L’important és ser conscients que la situació anirà a millor tard o d’hora i que mentrestant hem de fer el possible per cuidar-nos i cuidar el nostre entorn.

En aquest sentit, la literatura pot ser un bon recurs que ens ajudi a donar resposta a situacions emocionalment complexes. Llibres com aquests dos que us proposem poden ajudar-nos a entendre o acceptar algunes situacions que estan de plena actualitat:

• “Fins que puguem abraçar”, d’Eoin Mclaughlin, és un conte que ens presenta diferents maneres de demostrar com ens estimem sense necessitat de tocar-nos: a través d’una carta, llençant-nos petons o somriures.

Estem vivint un període convuls i que ha sacsejat els ciments de moltes coses que crèiem intocables, però també una experiència inèdita que pot servir per recordar-nos que la felicitat, més que mai, es troba en les petites coses. Com va dir el filòsof i pedagog John Dewey: “Una experiència sense reflexió és justament això: una experiència; però no una oportunitat d’aprenentatge”. Tant de bo aquest període que ens ha tocat viure ens faci reflexionar com a individus i com a societat i puguem reconvertir, així, l’angoixa i la por en una oportunitat de creixement i d’aprenentatge.