- Afavorir una comunicació fluïda: quan existeixen uns nivells consolidats de comunicació es facilita poder parlar d’Internet, de les xarxes socials i dels potencials perills relacionats amb elles, resultant essencial advertir-los sobre les dades que no han de facilitar a través d’internet o xarxes socials.
- Prendre consciència de la importància d’aprendre el bàsic sobre les noves tecnologiesconèixer les xarxes socials d’ús més habitual entre els menors, és a dir, assumir i exercir la responsabilitat dels fills en les TIC.
- Ús del correu electrònic: els experts recomanen tenir dos comptes de correu: una per a coses importants, com les tasques escolars, compartida amb amics i familiars i una altra amb nick inventat, sense dades personals tals com l’edat per a ús de les xarxes socials, xat, etc.
- Educar al menor en un ús segur d’Internet, eines, serveis i xarxes socials: No acceptar a desconeguts en les xarxes socials, jocs Online i serveis de missatgeria. Així, respectant l’evolució cap a actuacions progressivament més autònomes per part d’aquests, l’objectiu comú ha de ser proporcionar-los les eines, coneixements i estratègies necessàries perquè de forma gradual siguen capaces de gestionar per si mateixos aquest tipus de situacions i entorns.
- D’aquesta manera, en el cas de xiquets d’educació primària es recomana realitzar una rigorosa supervisió de l’entorn en la xarxa per a garantir la seua seguretat, alhora que traslladen pautes bàsiques per al seu ús (per exemple, que coneguen a totes les persones que tenen agregades en les xarxes socials així com que supervisen que aquests no compartisquen informació íntima o privada a través d’Internet).
- Proposar una mesura com l’anterior per a menors adolescents seria, a més de complex, en certa manera contraproduent. Per açò, no hem d’oblidar la importància de fomentar el coneixement, el desenvolupament d’habilitats i valors perquè comencen a prendre decisions progressivament més independents, encara que sota el seu seguiment proper sense que aquest siga percebut com a control o prohibició externa. De la mateixa manera, educar sobre els riscos, mecanismes de prevenció i de resposta es configura, al seu torn, com a estratègies clau en el cas de menors adolescents.
- Comptar amb una adequada seguretat en els equips informàticsincloure claus de seguretat o contrasenyes segures que els pares han de conèixer.
- Utilitzar la publicació de notícies sobre grooming per a parlar amb els alumnes d’aquest risc i fins i tot preguntar-los directament si en algun moment han sigut assetjats o si coneixen a algú a qui li haja ocorregut.
- Utilitzar sistemes de control: la qual cosa inclouria accions tals com limitar els horaris d’ús i accés per edats, establir criteris d’edat per a l’ús d’ordinador, tablet, mòbil, etc. i per a accedir a diferents continguts i serveis. És recomanable que els menors no accedisquen a les xarxes socials abans dels 14 anysi si ho fan que siga sempre sota consentiment i estricte control parental.
- Vigilar els jocs en xarxales consoles i tots els dispositius que poden tenir accés a Internet.
- Estar atent a l’ús que altres persones fan de les imatges o informació pròpies: És recomanable no compartir fotos de menors de 14 anys. ja que les imatges donen molta informació que pot posar en risc al menor i permetre la seua localització.
- Limitar l’accés a internet en cibercafés i xarxes obertes. No consultar, ni compartir pàgines personals ni documents privats des de llocs públics o amb wifi obertes.
5.3. Estratègies de prevenció | Ús segur de les TIC
